La irrupció de la COVID-19 al futbol espanyol va comportar, d’una banda, la suspensió del campionat de lliga (LaLiga Santander) i el confinament domiciliari durant diverses setmanes. Aquest esdeveniment va alterar per complet el dia a dia dels futbolistes.
L’aparició de la medicina regenerativa en àmbits com la recuperació de lesions o el tractament de malalties o tumors va suposar un autèntic canvi de paradigma en la manera de plantejar les intervencions mèdiques.
Com curar allò que no es pot veure? La medicina s’enfronta diàriament a malalties, lesions o mals que, en molts casos, no poden observar-se de manera directa.
En general, les lesions al futbol són agudes o acumulatives. Les lesions agudes són “traumàtiques”, per exemple, com a resultat d’una caiguda, un cop o una col·lisió entre jugadors. Les lesions acumulatives són aquelles en què l’estrès repetitiu sobre un múscul, articulació o teixit connectiu provoca un empitjorament progressiu del dolor, les molèsties i la deterioració física. Saber com i per què passen és el primer pas per prevenir les lesions al futbol. Avui repassarem les lesions més comunes com les de genolls, turmells i isquiotibials.
El futbol professional comporta un alt risc de lesions, especialment durant els partits. La taxa de lesions és 7 vegades major en comparació amb l’entrenament.1 En aquest context, disposar de tots els jugadors sans i preparats per a competir és un dels grans objectius de la preparació en el futbol d’alt nivell. El cost econòmic mensual que té la lesió d’un jugador d’un equip que participa en la Lliga de Campions és de 500.000€.
En els últims temps, els banys amb aigua freda s’han tornat un tema molt recurrent entre els esportistes i altres professionals. La popularitat de figures com Wim Hof, més conegut com “Hof, l’home de gel”, qui està prop dels 2 milions de seguidors en Instagram, va afavorir la viralització d’un concepte singular entre el públic general: submergir-se en aigua gelada.
El futbol és un esport amb un risc de lesió important. Hi ha constants acceleracions, canvis de direcció, situacions inesperades, complexes coordinacions,… Sabem que hi ha factors que poden incrementar la probabilitat de patir una lesió. L’edat dels jugadors, el temps d’exposició als estímuls de l’entrenament i la competició o haver patit prèviament una altra lesió en aquesta mateixa regió corporal multipliquen els riscos.
Existeixen nombroses variables que poden influir en la freqüència de lesions en els esports d’equip i moltes d’elles estan molt interconnectades. Per a tenir èxit en la reducció de la taxa de lesions és necessari un coneixement profund de cadascun d’aquests potencials factors de risc de forma aïllada, però també cal conèixer les relacions entre ells. La realitat és que cada vegada que apareix una lesió sol existir una confluència de molts factors que compliquen l’examen de cada situació.
La cerca en l’esport dels límits dels atletes per aconseguir el seu màxim rendiment, implica la possibilitat de patir una lesió durant aquest procés.
Els futbolistes professionals estan sotmesos a unes importants demandes físiques i fisiològiques durant els partits.