Entrenar quan no hi ha entrenament
Imaginar el nostre desempenyorament en qualsevol pràctica física ha demostrat ser un complement fantàstic per millorar el nostre rendiment esportiu.
APUNTA’T AL Certificat en Gestió de la Càrrega del Treball en Futbol
unir-se araLes demandes físiques en el futbol professional s’estan incrementant en els últims anys. El joc està virant cap a un augment tant de la distància que els jugadors recorren en els partits com en la intensitat a la qual executen les accions. Per exemple, un estudi1 que va analitzar tots els partits de la Premier League des de la temporada 2006-07 fins a la 2012-13 mostra com durant aquestes 7 temporades el nombre d’esprints va augmentar un 85% (31 vs. 57) i la distància recorreguda a aquesta intensitat ho va fer en un 35% (232 m vs. 350 m) (Figura 1).
Per tant, entrenadors i preparadors físics dissenyen plans que tenen com a objectiu que els jugadors puguin suportar elevades càrregues de treball en un calendari que en alguns casos pot presentar fins a 3 partits a la setmana. D’aquesta manera, els responsables de la planificació varien la càrrega d’entrenament en funció de la proximitat dels partits i de la mateixa evolució de la temporada. Per això, esdevé fonamental el control de la càrrega de treball per poder ajustar les demandes en funció del treball real dels jugadors. Malgrat la rellevància que té la planificació en el rendiment dels clubs, no hi ha moltes dades sobre com afronten realment una temporada. Per tapar aquest buit, s’ha publicat recentment un estudi2 que detalla la distribució de la càrrega de treball setmana a setmana del Manchester United en la temporada 2012-2013, any en què es va proclamar campió de la Premier League.
Per això, els investigadors van quantificar la càrrega interna dels jugadors -obtinguda del múltiple de la valoració d’esforç percebut i la durada del partit o de la sessió d’entrenament- i la càrrega externa -obtinguda per GPS- durant les 36 setmanes que va durar la competició. Totes les dades es van classificar en mesocicles (conjunt de 6 setmanes) i en microcicles (1 setmana) per poder tenir una visió a curt i mitjà termini de l’evolució de la temporada. Això té especial interès perquè d’aquesta manera es pot valorar la distribució del treball segons la proximitat del partit, moment en el qual els jugadors han d’oferir el seu màxim rendiment.
Els resultats van mostrar que la càrrega interna i la distància recorreguda van ser majors en els primers mesocicles de la temporada que en la resta. En canvi, tot just es van produir canvis significatius en les accions a alta velocitat. Cal destacar el que va succeir durant el període nadalenc, on es juga un gran nombre de partits en un espai molt curt de temps. En aquest moment de la temporada, amb l’objectiu de compensar l’augment de la càrrega dels partits, l’equip va reduir la durada de cada entrenament, la qual cosa va provocar els menors registres de càrrega interna, distància recorreguda i distància recorreguda a gran velocitat de la temporada.
Si ens fixem en l’evolució setmanal, la càrrega més gran -tant interna com externa- es va registrar els dies de partit i, per contra, la menor es va registrar el dia anterior. Per exemple, es va veure que els 3 dies previs al partit la càrrega interna va disminuir progressivament al voltant de 70-90 unitats per dia i la distància 700-800 metres al dia. A més, la distància recorreguda a alta i molt alta velocitat va ser major 3 dies abans del partit que el dia previ. Aquesta disminució de la càrrega diària va d’acord amb dades obtingudes d’un estudi3 que va analitzar al segon equip del FC Barcelona i que també va registrar una reducció de la distància (~ 3000 m) i la distància recorreguda a alta velocitat (~ 170 m) els 3 dies anteriors al partit.
En resum, aquests resultats mostren com un equip d’elit va distribuir la seva càrrega de treball al llarg d’una temporada en la qual va guanyar el campionat de lliga. Sobretot, els autors de l’estudi i alguns membres del Departament de Medicina i Ciència del Manchester United, assenyalen l’evident periodització que es dóna dins de cada microcicle setmanal, enfocada sobretot a la recuperació i preparació dels partits durant el llarg i condensat període competitiu.
Adrián Castillo
Referències:
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.