Les demandes físiques en el futbol professional s’estan incrementant en els últims anys. El joc està virant cap a un augment tant de la distància que els jugadors recorren en els partits com en la intensitat a la qual executen les accions. Per exemple, un estudi¹ que va analitzar tots els partits de la Premier League des de la temporada 2006-07 fins a la 2012-13 mostra com durant aquestes 7 temporades el nombre d’esprints va augmentar un 85% (31 vs. 57) i la distància recorreguda a aquesta intensitat ho va fer en un 35% (232 m vs. 350 m) (Figura 1).

Per tant, entrenadors i preparadors físics dissenyen plans que tenen com a objectiu que els jugadors puguin suportar elevades càrregues de treball en un calendari que en alguns casos pot presentar fins a 3 partits a la setmana. D’aquesta manera, els responsables de la planificació varien la càrrega d’entrenament en funció de la proximitat dels partits i de la mateixa evolució de la temporada. Per això, esdevé fonamental el control de la càrrega de treball per poder ajustar les demandes en funció del treball real dels jugadors. Malgrat la rellevància que té la planificació en el rendiment dels clubs, no hi ha moltes dades sobre com afronten realment una temporada. Per tapar aquest buit, s’ha publicat recentment un estudi² que detalla la distribució de la càrrega de treball setmana a setmana del Manchester United en la temporada 2012-2013, any en què es va proclamar campió de la Premier League.

Per això, els investigadors van quantificar la càrrega interna dels jugadors -obtinguda del múltiple de la valoració d’esforç percebut i la durada del partit o de la sessió d’entrenament- i la càrrega externa -obtinguda per GPS- durant les 36 setmanes que va durar la competició. Totes les dades es van classificar en mesocicles (conjunt de 6 setmanes) i en microcicles (1 setmana) per poder tenir una visió a curt i mitjà termini de l’evolució de la temporada. Això té especial interès perquè d’aquesta manera es pot valorar la distribució del treball segons la proximitat del partit, moment en el qual els jugadors han d’oferir el seu màxim rendiment.

Els resultats van mostrar que la càrrega interna i la distància recorreguda van ser majors en els primers mesocicles de la temporada que en la resta. En canvi, tot just es van produir canvis significatius en les accions a alta velocitat. Cal destacar el que va succeir durant el període nadalenc, on es juga un gran nombre de partits en un espai molt curt de temps. En aquest moment de la temporada, amb l’objectiu de compensar l’augment de la càrrega dels partits, l’equip va reduir la durada de cada entrenament, la qual cosa va provocar els menors registres de càrrega interna, distància recorreguda i distància recorreguda a gran velocitat de la temporada.

Si ens fixem en l’evolució setmanal, la càrrega més gran -tant interna com externa- es va registrar els dies de partit i, per contra, la menor es va registrar el dia anterior. Per exemple, es va veure que els 3 dies previs al partit la càrrega interna va disminuir progressivament al voltant de 70-90 unitats per dia i la distància 700-800 metres al dia. A més, la distància recorreguda a alta i molt alta velocitat va ser major 3 dies abans del partit que el dia previ. Aquesta disminució de la càrrega diària va d’acord amb dades obtingudes d’un estudi³ que va analitzar al segon equip del FC Barcelona i que també va registrar una reducció de la distància (~ 3000 m) i la distància recorreguda a alta velocitat (~ 170 m) els 3 dies anteriors al partit.

En resum, aquests resultats mostren com un equip d’elit va distribuir la seva càrrega de treball al llarg d’una temporada en la qual va guanyar el campionat de lliga. Sobretot, els autors de l’estudi i alguns membres del Departament de Medicina i Ciència del Manchester United, assenyalen l’evident periodització que es dóna dins de cada microcicle setmanal, enfocada sobretot a la recuperació i preparació dels partits durant el llarg i condensat període competitiu.

Adrián Castillo

Referències:

1. Barnes C, Archer DT, Hogg B, Bush M, Bradley PS. The evolution of physical and technical performance parameters in the English Premier League. Int J Sports Med. 2014 Dec;35(13):1095–100.
2. Kelly DM, Strudwick AJ, Atkinson G, Drust B, Gregson W. Quantification of training and match-load distribution across a season in elite English Premier League soccer players. Sci Med Footb. 2020 Jan 2;4(1):59–67.
3. Martín-García A, Díaz AG, Bradley PS, Morera F, Casamichana D. Quantification of a professional football team’s external load using a microcycle structure. J Strength Cond Res. 2018;32(12):3511–8.