10 juny, 2019

AVALUACIÓ DE LA CÀRREGA INTERNA AL FUTBOL: DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA

Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
160K

L’evolució de l’esport d’elit exposa els jugadors a càrregues d’entrenament cada vegada més altes, calendaris de competició saturats i períodes de descans més curts. Això provoca que els equips es nodreixin dels últims avenços tecnològics i científics en el camp de l’esport i la medicina en l’esforç de reduir el risc de lesió sense disminuir el rendiment.

El monitoratge de la càrrega de treball (TL, per les sigles en anglès) s’ha convertit en la pedra angular sobre la qual es planifiquen i es perioditzen els entrenaments, s’optimitza la forma física i s’evita el risc de lesions. S’acostuma a classificar la TL com a externa o interna: la primera es defineix com el treball condicionat que duu a terme l’esportista (p. ex., la distància recorreguda o el nombre d’acceleracions), i la segona, com la resposta fisiològica associada (p. ex., la percepció subjectiva de l’esforç, la freqüència cardíaca o la concentració de lactat).

El 2016 es va publicar un estudi que analitzava les principals variables utilitzades per diferents equips professionals de futbol per fer un seguiment de la càrrega d’entrenament (Akenhead i Nassis, 2016). Les variables més freqüents per quantificar la càrrega externa i interna eren, respectivament, les derivades del posicionament global (GPS) i l’escala d’esforç percebut (RPE).

Figura 1. Les 10 variables més utilitzades per quantificar la càrrega durant els entrenaments (Akenhead i Nassis, 2016).

L’RPE s’ha erigit en una eina precisa i fàcil d’utilitzar, ja que els esportistes només han d’avaluar de manera subjectiva la intensitat de la sessió (amb valors de l’1 [repòs] fins al 10 [esforç màxim]). S’ha demostrat que el seguiment de la càrrega interna mitjançant l’RPE (RPE per minuts d’entrenament) és un instrument vàlid per reduir el risc de lesió i millorar el rendiment. Per exemple, en un estudi publicat i dut a terme en jugadors de rugbi, es va observar que l’aplicació de càrregues de treball més altes estava relacionada amb un risc de lesió més elevat (Gabbett, 2004).

Figura 2. Relació entre la càrrega d’entrenament i el risc de lesió en esports d’equip (Gabbett, 2004).

La percepció física de l’esforç és el resultat de la interacció de múltiples factors:

  • Biològics: hormones, concentració de neurotransmissors, concentració de substrat energètic (p. ex., glucogen), etc.
  • Externs: ambient, espectadors.
  • Estat psicològic: experiències anteriors, estrès, etc.

Per això, Xavier Franquesa, preparador físic del Juvenil B de la secció de futbol del FC Barcelona, explica que “tot i que la RPE és un valor senzill d’utilitzar, es necessita una tasca pedagògica a causa del seu caràcter multifactorial”. De fet, a les categories inferiors de futbol del FC Barcelona es comença a treballar amb aquesta eina des de Cadets, aclarint als jugadors que el valor obtingut és individual i no condicionarà una possible alineació. “La dada només es fa servir per a l’anàlisi del rendiment i el reconeixement mèdic. La utilitza el preparador físic i l’analitza i la relaciona amb les dades de la càrrega externa per identificar possibles asincronies entre la càrrega externa i la interna”, afirma Marc Guitart, preparador físic del Barça B.

La metodologia de treball entre les diferents categories és el mateix. En arribar a les instal·lacions i abans d’entrenar, els jugadors emplenen un qüestionari de la qualitat del son, el dolor muscular i la fatiga en una aplicació per a mòbils (eKeep a les categories inferiors i FCB Team al Barça B). Els preparadors físics, metges i fisioterapeutes analitzen aquests paràmetres juntament amb les dades obtingudes en la sessió del dia anterior; d’aquesta manera, determinen si cal fer modificacions individuals a la càrrega d’entrenament proposada per aquest dia. Quan s’acaba la sessió, els jugadors disposen de mitja hora per avaluar l’esforç percebut en aquest entrenament. Les dades s’analitzen juntament amb els valors de GPS i es busca una correlació entre la càrrega interna i l’externa. Si hi ha jugadors que presenten una relació inversa entre cadascuna (p. ex., càrrega externa baixa i càrrega interna alta), s’estudien els valors anteriors obtinguts pel jugador amb l’objectiu de descartar “falses alarmes” o examinar pautes d’actuació per a revertir l’estat (Figura 3).

Figura 3. Cicle de seguiment de l’esportista. Model proposat per Gabbett et al. (2017).

Com explica Marc Guitart, “les dades fluctuen, de manera que, si hi ha una alarma puntual, cal estar alerta i posar-la en context. L’objectiu és facilitar la feina de l’entrenador. No cal explicar-li la normalitat. Ell rep un informe, filtrat i individual, dels jugadors que generen l’alarma i es treballa per corregir-la”.

L’anàlisi integrada de la gran quantitat de dades que s’obtenen dels entrenaments i partits (fins a 200 variables analitzades per jugador) permeten tenir una visió de conjunt de l’estat de forma de l’esportista i relacionar-lo amb la seva càrrega crònica, reduir el risc de lesió i millorar el seu rendiment”, afirma Xavier Franquesa.

Figura 4. Zones de risc de lesió segons la ràtio de càrrega del jugador. La zona blava representa un risc de lesió baix, mentre que la groga, un risc alt. Model proposat per Blanch i Gabbett (2016).

Entre els preparadors físics hi ha el dogma que una càrrega d’entrenament més alta provoca una taxa de lesions més elevada. Tanmateix, també hi ha proves que l’entrenament té un efecte protector davant les lesions. L’esportista ha d’estar preparat per suportar grans càrregues de treball, i per això cal integrar i analitzar el nombre més gran possible de variables per tal de trobar el punt òptim de rendiment sense posar en risc la seva salut.

Figura 5. Relació entre càrregues d’entrenament, forma física, risc de lesió i rendiment. Model proposat per Orchard (2012).

Per tant, es demostra l’eficàcia de l’RPE com a eina per quantificar la càrrega interna de l’esportista, ja que és fàcil d’aplicar i els mesuraments són fiables. La relació que té amb la càrrega externa pot ajudar el cos tècnic a dissenyar plans individualitzats de treball, tot i que cal dur a terme un procés d’aprenentatge des de les primeres etapes de la formació.

 

Referències

 

Akenhead, R., i Nassis, G. P. (2016). Training Load and Player Monitoring in High-Level Football: Current Practice and Perceptions. International Journal of Sports Physiology and Performance, 11(5), 587–593. https://doi.org/10.1123/ijspp.2015-0331

Blanch, P., i Gabbett, T. J. (2016). Has the athlete trained enough to return to play safely? The acute:chronic workload ratio permits clinicians to quantify a player’s risk of subsequent injury. British Journal of Sports Medicine, 50(8), 471–475. https://doi.org/10.1136/bjsports-2015-095445

Gabbett, T. J. (2004). Influence of training and match intensity on injuries in rugby league. Journal of Sports Sciences, 22(5), 409–417. https://doi.org/10.1080/02640410310001641638

Gabbett, T. J., Nassis, G. P., Oetter, E., Pretorius, J., Johnston, N., Medina, D., … Ryan, A. (2017). The athlete monitoring cycle: a practical guide to interpreting and applying training monitoring data. British Journal of Sports Medicine, 51(20), 1451–1452. https://doi.org/10.1136/bjsports-2016-097298

Orchard, J. (2012). Who is to blame for all the football injuries. Br J Sports Med.

 

L’equip Barça Innovation Hub

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Comprensió de les variables modificadores del joc, en funció dels graus de llibertat.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

ESTABILITAT O INESTABILITAT, ÉS AQUESTA LA QÜESTIÓ?

La importància de construir un model de joc en el futbol.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.