BIHUB PATH

28 juliol, 2020

ASPECTES DIFERENCIALS DE LA FISIOLOGIA FEMENINA EN ELS ESPORTS COL·LECTIUS PER AL MONITORATGE DE LA CÀRREGA

Salut i Benestar

Apunta’t al Certificat en Metge d’Equip – Conceptes essencials

unir-se ara
318K

L’apogeu de la dona a l’esport ja fa anys que va començar, s’està assentant i s’espera que continuï mostrant un creixement a tots els nivells. A la ciència li correspon donar resposta a l’especificitat necessària a aplicar, per optimitzar el seu rendiment. Porta temps compassant aquest procés, amb molts passos ja iniciats i donats i molts d’altres per avançar. No oblidem que en una anàlisi exemple d’una revista en aquest cas, en els 5 primers números d’International Journal of Sports Physiology and Performance (IJSPP) publicats el 2019, sols el 19% dels estudis incloïa mostra femenina i sols un 4% era exclusivament de dones atletes1.

Existeixen grans investigadors que fa dècades que estan tractant de recórrer aquest camí, com el Dr. Anthony Hackney i els seus dos llibres2, 3 que permeten aprofundir en l’estudi del sistema endocrí que juntament amb el nerviós regulen el funcionament del cos humà, concretant en l’exercici, determinant en la dona. A més a més d’unes diferències anatòmiques tan evidents que no ressaltarem, podem pensar en la part biomecànica i l’hormonal com a dos components importants en el rendiment, en aquest control de la càrrega i de recuperació dels sistemes que busquen recuperar l’homeòstasi… o millor encara, l’alostasi.

En l’àmbit biomecànic hi ha diversos estudis que exposen amb claredat la diferència entre homes i dones en els patrons d’activació muscular en les habilitats motrius bàsiques4. Trobem treballs de com influeix el sexe i la fatiga en les estratègies de control en esmorteir o en la comparació de gests tan necessaris com el canvi de direcció5. Durant i després de la maduració sexual, les dones aterren i desacceleren esmorteint menys (menor grau de flexió del maluc, genoll i turmell)6. És rellevant per tant que, adequats al nostre context, trobem eines de control de la musculatura més implicada en aquestes habilitats i més sensible a la fatiga (adductors, isquiotibials, etc.). Són molts i diferents els tests que la literatura científica ens ofereix7-11. No oblidem que la força, clau angular en l’entrenament, ha de ser fins i tot més puntal en l’entrenament de la dona.

En l’àmbit hormonal la dona presenta respostes a l’entrenament a tenir en compte, ja que amb el coneixement, educació i establiment de les estratègies de recuperació més idònies, la contribució a l’equilibri dinàmic de la càrrega i recuperació pot ser de valor afegit. Podríem enumerar qüestions com:

  • Menor capacitat per dissipar la calor (accentuat en la fase luteal juntament amb una acusada tendència a la deshidratació)12. Posem atenció per tant a les estratègies d’hidratació i dissipació de la calor (precooling, crioteràpia, etc.)
  • Resposta inflamatòria en l’àmbit muscular més precoç13. La nutrició té un paper fonamental en poder contribuir amb aquests processos, a més a més d’estratègies com ara la pressoteràpia, crioteràpia, etc.)
  • És important vigilar el sistema immune, ja que pot estar més exposat després d’exercicis moderats-intensos. Qüestions com la nutrició, o l’adequada roba en els moments que corresponen, poden marcar la diferència.
  • Major descens en la pressió arterial postexercici14. La recuperació activa (hidroteràpia, sessions MD+1, ergòmetres, alliberació miofascial) i la pressoteràpia que esmentàvem abans tornen a ser estratègies eficients.
  • Pitjor qualitat del son en fases de la síndrome premenstrual i/o menstruació. La importància del son en el rendiment és un fet que la ciència en els últims anys no fa més que destacar. És possible que algunes esportistes pateixin alteracions en situacions de síndrome premenstrual i/o menstruació, i també d’altres simptomatologies. Qualsevol de les estratègies esmentades anteriorment poden plantejar-se amb especial insistència en aquelles jugadores que ho pateixen més.

 

Estudiat tant en homes com en dones, hem d’esmentar el concepte de RED-S (Relative Energy Definiciency in Sports)15, en què s’ha de posar especial atenció en les dones perquè, amb mesures objectives i subjectives, cal portar el millor control possible de tot el mapa que dibuixa el dia a dia d’una dona esportista. Com diria la Dra. Emma Ross (EIS-SmartHER), “track and talk”.

 

 

Esther Morencos Martínez

 

  1. Mujika, I., & Taipale, R. S. (2019). Sport Science on Women, Women in Sport Science. International journal of sports physiology and performance14(8), 1013-1014.
  2. Hackney, A. C. (Ed.). (2016). Sex hormones, exercise and women: scientific and clinical aspects.
  3. Constantini, N., & Hackney, A. C. (3rd). (2020). Endocrinology of physical activity and sport(pp. 437-53). New York: Humana Press.
  4. Shultz, S. J., & Perrin, D. H. (1999). Using surface electromyography to assess sex differences in neuromuscular response characteristics. Journal of athletic training34(2), 165.
  5. Gehring, D., Melnyk, M., & Gollhofer, A. (2009). Gender and fatigue have influence on knee joint control strategies during landing. Clinical biomechanics24(1), 82-87.
  6. Fidai, M. S., Okoroha, K. R., Meldau, J., Meta, F., Lizzio, V. A., Borowsky, P., … & Makhni, E. C. (2020). Fatigue increases dynamic knee valgus in youth athletes: Results from a field-based drop-jump test. Arthroscopy: The Journal of Arthroscopic & Related Surgery36(1), 214-222.
  7. Sanchez-Medina, L., & González-Badillo, J. J. (2011). Velocity loss as an indicator of neuromuscular fatigue during resistance training. Medicine & Science in Sports & Exercise43(9), 1725-1734.
  8. Freckleton, G., Cook, J., & Pizzari, T. (2014). The predictive validity of a single leg bridge test for hamstring injuries in Australian Rules Football Players. Br J Sports Med48(8), 713-717.
  9. Tiernan, C., Lyons, M., Comyns, T., Nevill, A. M., & Warrington, G. (2019). The relationship between adductor squeeze strength, subjective markers of recovery and training load in elite rugby players. The Journal of Strength & Conditioning Research33(11), 2926-2931.
  10. Matinlauri, A., Alcaraz, P. E., Freitas, T. T., Mendiguchia, J., Abedin-Maghanaki, A., Castillo, A., … & Cohen, D. D. (2019). A comparison of the isometric force fatigue-recovery profile in two posterior chain lower limb tests following simulated soccer competition. PloS one14(5).
  11. Brasch, M. T., Neeld, K. L., Konkol, K. F., & Pettitt, R. W. (2019). Value of Wellness Ratings and Countermovement Jumping Velocity to Monitor Performance. International journal of exercise science12(4), 88.
  12. Giersch, G. E., Charkoudian, N., Stearns, R. L., & Casa, D. J. (2019). Fluid Balance and Hydration Considerations for Women: Review and Future Directions. Sports Medicine, 1-9.
  13. Clarkson, P. M., & Hubal, M. J. (2001). Are women less susceptible to exercise-induced muscle damage? Current Opinion in Clinical Nutrition & Metabolic Care4(6), 527-531.
  14. Hausswirth, C., & Le Meur, Y. (2011). Physiological and nutritional aspects of post-exercise recovery. Sports medicine41(10), 861-882.
  15. Mountjoy, M., Sundgot-Borgen, J., Burke, L., Ackerman, K. E., Blauwet, C., Constantini, N., … & Sherman, R. (2018). International Olympic Committee (IOC) consensus statement on relative energy deficiency in sport (RED-S): 2018 update. International journal of sport nutrition and exercise metabolism28(4), 316-331.

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.