BIHUB PATH

December 22, 2020

Medicina
Rendiment Esportiu

Apps per al control i l’avaluació dels esportistes

APUNTA’T AL Certificat en Neurobiologia i Rendiment Esportiu

unir-se ara

El control rutinari de les càrregues d’entrenament i de la forma física dels esportistes és un procés fonamental per assegurar una òptima progressió del rendiment. L’evidència científica ens mostra diversos mètodes vàlids amb aquesta finalitat. Per exemple, els equips professionals tenen accés a acceleròmetres com WIMU per mesurar la càrrega externa d’entrenament, encoders per mesurar la força, i plataformes de contacte o fotocèl·lules elèctriques per mesurar la capacitat de salt o esprint. Tanmateix, moltes vegades les eines usades en aquests estudis són d’una gran complexitat tècnica o un elevat cost econòmic, reduint així la seva aplicabilitat pràctica en el dia a dia de la majoria d’equips.

Actualment el mòbil s’ha convertit en un apèndix més del nostre cos. Pràcticament tot el món disposa d’un ‘Smartphone’ que fa les funcions de telèfon, però també de càmera, de podòmetre, de GPS i moltes altres. En aquest sentit, en els últims anys s’han desenvolupat també una sèrie d’aplicacions mòbils (Apps) que podrien facilitar les funcions de l’equip tècnic en l’àmbit esportiu.

Càrrega interna i variabilitat de la freqüència cardíaca

Existeixen diversos mètodes per avaluar la càrrega externa a la que està sent sotmès un esportista, els quals tenen normalment en compte tant la intensitat (ex. velocitat) com la durada de la sessió. Tanmateix, és important conèixer també la resposta fisiològica (la càrrega interna) davant de les mencionades càrregues. En aquest sentit, a més a més de l’esforç percebut o d’altres variables com la freqüència cardíaca, un dels marcadors de càrrega interna que més popularitat ha guanyat en els últims anys és la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC). La VFC es basa en l’estudi de la variabilitat existent en l’interval entre batecs. De forma general i simplificant, una alta variabilitat s’associa a una major activació parasimpàtica (és a dir, a un estat de descans), mentre que una baixa variabilitat s’associa a una major activació simpàtica i per tant un major estrès.

La VFC és comunament utilitzada per veure com responen els esportistes a les càrregues d’entrenament. A més a més, s’ha observat que guiar les càrregues d’entrenament en base a la VFC diària de l’esportista (per exemple, prescrivint les majors càrregues quan hi ha una alta VFC i disminuint la càrrega quan la VFC és menor) pot produir majors beneficis en el rendiment que la prescripció de càrregues tradicional – és a dir, independent a la VFC – .1,2 En aquest sentit, s’han dissenyat diferents Apps com EliteHRV que permeten connectar un pulsòmetre a l’Smartphone dels esportistes perquè enregistri de diàriament la seva VFC, podent també enregistrar d’altres variables subjectives de càrrega interna com la qualitat del son o el nivell de fatiga percebuda. És important ressenyar que, en el cas d’EliteHRV, els valors de la VFC aportats han mostrat estar altament correlacionats amb els d’altres sistemes àmpliament utilitzats en la literatura científica, el que suggereix que és un dispositiu vàlid per controlar les tendències en la VFC amb l’entrenament.3

Capacitat de salt

La capacitat de salt s’ha erigit com un dels marcadors més senzills però a la vegada fiables per avaluar el rendiment físic, en concret la potència muscular. A més a més, investigadors encapçalats pel Dr. González-Badillo, han mostrat que la pèrdua d’altura de salt pot ser utilitzada com un indicador de fatiga durant els entrenaments, ja que aquesta variable està altament correlacionada amb la pèrdua de velocitat durant les sèries de força4 i amb la pèrdua de velocitat durant sessions d’esprints repetits,5 sent a més un reflex de l’estrès metabòlic produït.

Aquests resultats mostren per tant la gran aplicabilitat de la mesura de la capacitat de salt per avaluar la potència muscular o per determinar el moment en què l’exercici ha de ser conclòs. En aquest sentit, s’han desenvolupat diverses Apps com per exemple MyJump, creada pel Dr. Balsalobre, que permeten avaluar l’altura de salt (així com d’altres variables relacionades com el perfil força-velocitat o el temps de contacte en un Drop Jump) fent servir tan sols la càmera d’un mòbil. Aquesta aplicació ha estat validada comparant-la amb eines altament costoses i de major complexitat tècnica com són les plataformes de força, mostrant aportar valors similars amb diferències de tan sols ~1 cm.6 Jean-Benoît Morin, un dels investigadors que va proposar l’estimació del perfil de força-velocitat a partir de l’altura de salt ha creat un full d’Excel d’accés obert que permet determinar aquest perfil introduint variables senzilles com l’altura de salt i el pes.

Velocitat d’execució i força

Una altra de les variables que ha guanyat més popularitat en els últims anys per al control del rendiment és la velocitat d’execució en els exercicis de força. Diversos estudis han mostrat que, per obtenir els majors beneficis a nivell neuromuscular, és recomanable realitzar les repeticions a la màxima velocitat possible, ja que moure una mateixa càrrega – sigui baixa o alta – a una major velocitat suposarà estar exercint una major força. A més a més, aquests estudis han mostrat que si s’evita la pèrdua de velocitat durant les sèries de força es poden obtenir també més beneficis que amb majors pèrdues de velocitat (el que equivaldria a estar més a prop de la fallida muscular), evitant a més a més adaptacions com la hipertròfia muscular que podrien ser perjudicials en alguns esports – sobretot en els que el pes corporal juga en contra, com els que inclouen salts o esprints.7,8

D’altra banda, mitjançant l’avaluació de la velocitat d’execució amb càrregues submàximes podem estimar també quina seria la càrrega màxima amb la qual l’esportista pot realitzar una única repetició (coneguda com 1RM), un dels indicadors més populars de força muscular. Això és perquè la càrrega relativa i la velocitat segueixen una relació pràcticament lineal, de tal manera que segons augmenta la càrrega acostant-nos a l’1RM la velocitat d’execució serà menor. Així, ja que la velocitat associada a l’1RM és relativament constant per a un mateix exercici en diferents persones, i sabent la velocitat a la qual movem diferents càrregues, podem estimar mitjançant regressió lineal la càrrega a la que correspondria el nostre 1RM.9

Monitorar la velocitat d’execució durant els exercicis de força és per tant recomanable per optimitzar els entrenaments així com per avaluar les millores en la força muscular. Per fer-ho, existeixen nombrosos mètodes disponibles, sent els encoders lineals o els sistemes de captura en 3D els més validats a nivell científic. Tanmateix, s’han desenvolupat Apps com MyLift que permeten determinar la velocitat d’execució i estimar l’1RM en gravar el moviment amb la càmera del mòbil. Dos estudis que van avaluar set dispositius diferents per mesurar la velocitat d’execució i l’1RM en exercicis de força van mostrar que l’App MyLift era vàlida en comparació amb altres dispositius més usats en l’àmbit científic com els encoders lineals.10,11 Tanmateix, un estudi recent va concloure que la seva validesa era força menor que la dels altres dispositius (amb un coeficient de variació al voltant del 6% i un error màxim en l’estimació de l’1RM del 19-25%).12 Per tant, existeixen aplicacions mòbils per estimar la velocitat d’execució i l’1RM, encara que la idoneïtat del seu ús pot dependre en part del nivell de precisió cercat i de l’experiència en la seva utilització.

Força dels isquiotibials

Com hem comentat en anteriors posts, les lesions als isquiotibials són unes de les més freqüents en esports que inclouen grans acceleracions del membre inferior, com en l’esprint o el copejament de la pilota. Per això, avaluar la força d’aquest grup muscular serà de vital importància per evitar possibles lesions. Per exemple, un estudi publicat en el prestigiós American Journal of Sports Medicine va analitzar la força excèntrica dels isquiotibials a 178 jugadors de la Rugby Union, i posteriorment els van fer un seguiment de la prevalença de lesions durant una temporada. Els investigadors van observar que un major desequilibri (>15-20%) entre cames s’associava a un risc 2-3 vegades major de patir una lesió als isquiosurals, sobretot si l’esportista havia patit prèviament aquesta mateixa lesió.13

Tanmateix, la tecnologia usada per a la mesura de força dels isquiotibials en els estudis científics té normalment un preu elevat, i per això s’han dissenyat apps mòbils com “Nordics” que permeten avaluar la força excèntrica dels isquiosurals mitjançant la gravació de l’exercici Nordics hamstring. Per fer-ho, s’ha de realitzar un vídeo de l’execució de l’exercici Nordics hamstring i determinar l’angle en què l’esportista no aconsegueix aguantar el seu pes (break point angle). Aquesta mesura ha mostrat estar correlacionada amb altres tecnologies com la mesura de forces amb dinamòmetres,14,15 i pot ser per tant una alternativa pràctica per avaluar als esportistes. De fet, aquesta tecnologia ha permès al FC Barcelona avaluar la progressió de la força dels isquiotibials d’alguns dels seus futbolistes durant el confinament provocat per la pandèmia,16 el que mostra l’efecte pràctic d’aquesta estratègia.

Esprints

La velocitat és un altre dels components bàsics en qualsevol esport, i per això la mesura de l’esprint és un dels pilars en l’avaluació de la majoria d’esportistes. Encara que tradicionalment s’ha avaluat la capacitat d’esprintar amb eines tan bàsiques com un cronòmetre, actualment alguns dels mètodes més usats per la seva validesa científica serien les fotocèl·lules elèctriques (uns dispositius que detecten automàticament quan l’esportista talla el feix de llum en passar corrent) o les pistoles de radar. Igual que hem comentat amb el salt o la força, s’han desenvolupat Apps mòbils que podrien facilitar la mesura de l’esprint sense necessitat de materials costosos. L’aplicació MySprint permet gravar un esprint amb la càmera del mòbil (sempre que la freqüència de mostreig de la càmera sigui suficientment alta, >240 fps) i determinar la velocitat aconseguida en diferents punts de l’esprint. De fet, aquesta aplicació ha estat validada comparant-la amb els valors aportats per fotocèl·lules elèctriques (diferència mitjana de 0.002 segons)17. A més d’això, en permetre avaluar la velocitat en diferents punts en un esprint, MySprint permet estimar els valors de força, velocitat i potència màxima aconseguits mentre dura l’esprint, així també la disminució de l’aplicació de forces segons augmenta la distància recorreguda, aportant valors similars als obtinguts amb una pistola radar.17

Canvi de direcció

El canvi de direcció és un component fonamental en nombrosos esports, incloent tant els d’equip (ex. futbol, rugbi, hoquei) com els individuals (ex. tennis). Per això, la seva avaluació serà si més no tan important com l’avaluació de la capacitat d’esprint. En l’àmbit científic tradicionalment s’han usat materials com les plataformes de contacte o fotocèl·lules elèctriques per avaluar el rendiment en els canvis de direcció, però també tenim a la nostra disposició mètodes més assequibles i pràctics. Per exemple, l’aplicació CODTimer permet avaluar el canvi de direcció en un dels tests més famosos, el 5+5. El mencionat test consisteix en recórrer 5 metres, realitzar un canvi de direcció de 180° el més ràpid possible, i recórrer els 5 metres de tornada. En gravar el test amb aquesta aplicació (amb una càmera amb almenys 240 fps) podem determinar de forma manual quan l’esportista comença i finalitza el test (quan passa per la línia que marca l’inici i el final. En aquest sentit, com confirma un estudi on ha participat el preparador físic del FC Barcelona Marc Madruga-Parera, els temps obtinguts amb aquesta aplicació es correlacionen i són molt similars als aportats per les fotocèl·lules elèctriques.18 A més a més, l’aplicació va mostrar ser igualment vàlida per avaluar les asimetries entre cames (determinada com la diferència en el temps en realitzar el canvi de direcció amb l’una o l’altra cama).

Conclusions

Com veiem, tenim a la nostra disposició diverses eines validades que podrien facilitar-nos l’avaluació de la càrrega d’entrenament i del rendiment físic dels esportistes també quan el pressupost és ajustat i no podem disposar d’altres materials com encoders lineals, plataformes de força o cèl·lules fotoelèctriques. És important remarcar, malgrat tot, que la precisió d’aquestes Apps mòbils pot dependre en part de la utilització que es faci amb elles, pel que és important ser meticulosos i familiaritzar-se bé amb el seu ús.

 

Pedro Valenzuela

 

Referències

  1. Vesterinen V, Nummela A, Heikura I, et al. Individual Endurance Training Prescription with Heart Rate Variability. Vol 48.; 2016. doi:10.1249/MSS.0000000000000910
  2. Javaloyes A, Sarabia JM, Lamberts RP, Moya-Ramon M. Training prescription guided by heart-rate variability in cycling. Int J Sports Physiol Perform. 2019;14(1):23-32. doi:10.1123/ijspp.2018-0122
  3. Perrotta AS, Jeklin AT, Hives BA, Meanwell LE, Warburton DER. Validity of the Elite HRV Smartphone Application for Examining Heart Rate Variability in a Field-Based Setting. J strength Cond Res. 2017;31(8):2296-2302. doi:10.1519/JSC.0000000000001841
  4. Sánchez-Medina L, González-Badillo JJ. Velocity loss as an indicator of neuromuscular fatigue during resistance training. Med Sci Sport Exerc. 2011;43(9):1725-1734. doi:10.1249/MSS.0b013e318213f880
  5. Jiménez-Reyes P, Pareja-Blanco F, Cuadrado-Peñafiel V, Morcillo JA, Párraga JA, González-Badillo JJ. Mechanical , Metabolic and Perceptual Response during Sprint Training. Int J Sports Med. 2016;37(10):807-812.
  6. Balsalobre-Fernández C, Glaister M, Lockey RA. The validity and reliability of an iPhone app for measuring vertical jump performance. J Sports Sci. 2015;33(15):1574-1579. doi:10.1080/02640414.2014.996184
  7. Pareja-Blanco F, Rodríguez-Rosell D, Sánchez-Medina L, et al. Effects of velocity loss during resistance training on athletic performance, strength gains and muscle adaptations. Scand J Med Sci Sport. 2016;(1998):1-12. doi:10.1111/sms.12678
  8. Galiano C, Pareja-Blanco F, Hidalgo de Mora J, Sáez de Villarreal E. Low-Velocity Loss Induces Similar Strength Gains to Moderate-Velocity Loss During Resistance Training. J Strength Cond Res. 2020;(12):1. doi:10.1519/jsc.0000000000003487
  9. González-Badillo J, Sánchez-Medina L. Movement velocity as a measure of loading intensity in resistance training. Int J Sports Med. 2010;31:347-352.
  10. Pérez-Castilla A, Piepoli A, Delgado-García G, Garrido-Blanca G, García-Ramos A. Reliability and concurrent validity of seven commercially available devices for the assessment of movement velocity at different intensities during the bench press. J Strength Cond Res. 2019;33(5):1258-1265. doi:10.1519/jsc.0000000000003118
  11. Pérez-Castilla A, Piepoli A, Garrido-Blanca G, Delgado-García G, Balsalobre-Fernández C, García-Ramos A. Precision of 7 commercially available devices for predicting bench-press 1-repetition maximum from the individual load–velocity relationship. Int J Sports Physiol Perform. 2019;14(10):1442-1446. doi:10.1123/ijspp.2018-0801
  12. Martínez-Cava A, Hernandez-Belmonte A, Couriel-Ibáñez J, Morán-Navarro R, Gonzalez-Badillo JJ, Pallarés JG. Reliability of technologies to measure the barbell velocity : Implications for monitoring resistance training. PLoS One. 2020;In press:1-17. doi:10.1371/journal.pone.0232465
  13. Bourne MN, Opar DA, Williams MD, Shield AJ. Eccentric knee flexor strength and risk of hamstring injuries in rugby union. Am J Sports Med. 2015;43(11):2663-2670. doi:10.1177/0363546515599633
  14. Lee JWY, Li C, Yung PSH, Chan KM. The reliability and validity of a video-based method for assessing hamstring strength in football players. J Exerc Sci Fit. 2017;15(1):18-21. doi:10.1016/j.jesf.2017.04.001
  15. Sconce E, Jones P, Turner E, Comfort P, Graham-Smith P. The Validity of the Nordic Hamstring Lower for a Field-Based Assessment of Eccentric Hamstring Strength. J Sport Rehabil. 2015;24(1):13-20. doi:10.1123/jsr.2013-0097
  16. Moreno-Pérez V, Del Coso J, Romero-Rodríguez D, Marcé-Hernández L, Peñaranda M, Madruga-Parera M. Effects of home confinement due to COVID-19 pandemic on eccentric hamstring muscle strength in football players. Scand J Med Sci Sport. 2020;30(10):2010-2012. doi:10.1111/sms.13768
  17. Romero-Franco N, Jiménez-Reyes P, Castaño-Zambudio A, et al. Sprint performance and mechanical outputs computed with an iPhone app: Comparison with existing reference methods. Eur J Sport Sci. 2017;17(4):386-392. doi:10.1080/17461391.2016.1249031
  18. Balsalobre-fernández C, Bishop C, Beltrán-garrido JV, Cecilia-gallego P, Cuenca-amigó A, Romero-rodríguez D. The validity and reliability of a novel app for the measurement of change of direction performance. J Sports Sci. 2019;00(00):1-5. doi:10.1080/02640414.2019.1640029

 

 

 

 

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.