BIHUB PATH

agost 18, 2022

Medicina
Salut i Benestar

Apofisitis: la malaltia del creixement

By BIHub Team.

La pràctica del futbol entre els joves i adolescents està relacionada amb diversos beneficis per a la salut. No obstant això, no tots els aspectes d’aquest esport són positius i, sovint, en la seva pràctica es produeixen lesions musculoesquelètiques a causa dels contactes directes o el sobreesforç.

A més, també són freqüents entre els més joves les lesions per ús excessiu d’un múscul o articulació relacionades amb el creixement. El terme mèdic per a aquest dolor d’ossos és apofisitis, coneguda també com “la malaltia del creixement”. Com es pot suposar, l’apofisitis és una inflamació que es produeix en les apòfisis, una protuberància òssia que forma un punt d’inserció important d’un tendó. Són centres de creixement secundaris que serveixen com a punts d’unió per als tendons (llegir referència 1,2).

L’apofisitis és una malaltia comuna en nens i adolescents d’entre 9 i 18 anys, i molt comuna en nens i adolescents esportistes. És una inflamació molt focalitzada i dolorosa que es produeix al voltant de la zona de creixement ossi, a conseqüència de la sobrecàrrega repetitiva dels teixits tous sobre la inserció òssia. Els músculs es veuen forçats a desenvolupar-se més ràpidament que la pròpia estructura òssia, provocant irritació.

Com pot deduir-se, l’apofisitis pot arribar a impedir realitzar qualsevol activitat física, una afectació molt important en el cas dels esportistes d’elit. De fet, es produeix en esports per exemple com el futbol, en els que tant la musculatura com l’estructura òssia es veuen sotmesos a una forta tensió, principalment per contacte directe (llegir referència 3). Els jugadors joves són més propensos a les lesions que afecten les apòfisis a causa de la immaduresa de l’esquelet.

Afortunadament, es tracta d’una malaltia benigna que no sol ser greu i que desapareix per si sola una vegada s’ha completat el creixement. En qualsevol cas, el tractament obliga a modificar l’activitat esportiva, realitzar estiraments o aplicar fred, entre altres mesures. 

No obstant això, fins avui hi ha hagut poques publicacions que descriguin la incidència, el diagnòstic i els tractaments de l’apofisitis entre els atletes adolescents, especialment en els jugadors de futbol d’elit. Això pot deure’s al fet que la lesió apofisiaria sovint es subdiagnostica (llegir referència 4), tractant-se habitualment com una distensió (llegir referència 5).

 

Apofisitis entre jugadors de futbol d’elit

Per a millorar el coneixement i el tractament de l’apofisitis, especialment en els jugadors de futbol adolescents, el FC Barcelona va dur a terme l’estudi Apophysitis Among Male Youth Soccer Players at an Elit Soccer Academy Over 7 Seasons (Mindaugas Gudelis et al, 2022).

Durant 7 temporades (de juliol de 2008 a juny de 2015) es van avaluar totes les lesions apofisiaries de 250 jugadors homes de futbol menors de 19 anys (Sub-19) del Futbol Club Barcelona (FCB).

En aquest sentit, un estudi previ de Le Gall et al6 havia trobat 33 trastorns apofisiaris durant un període de 10 temporades mentre que en l’estudi actual es van documentar 210 lesions apofisiaries, incloses 172 lesions apofisiaries simples i 38 fractures avulsives apofisiaries. Aquest fet posa de manifest que, en moltes ocasions, és possible que s’hagin diagnosticat lesions apofisiaries com una altra mena de lesions.

 

Apofisitis simple i fractura per avulsió apofisiaria 

Els esportistes adolescents que tenien una molèstia principal en la inserció d’un tendó i no podien participar plenament en els entrenaments o partits posteriors, van ser tractats principalment com a casos de lesions apofisaries. L’equip clínic sospitava que hi havia lesió apofisiaria si hi havia un inici agut de dolor durant l’activitat esportiva, amb pressió del tou del dit en el lloc que causava el dolor. 

Una vegada que es va confirmar la lesió apofisiaria, es van classificar en dues categories: apofisitis simple i fractura per avulsió apofisiaria. Es va considerar apofisitis simple la inflamació del cartílag de la placa de creixement en l’apòfisis causada per un ús excessiu. Per contra, la fractura per avulsió apofisiaria es va definir com un desplaçament de l’apòfisis causat per una tracció important sobtada durant l’activitat esportiva. 

Aquests són alguns dels interessants resultats de l’estudi:

  • Encara que el futbol és un esport de moviment asimètric, excepte en el porter, es van observar lesions apofisiaries gairebé per igual en membres drets (48,1%) i esquerres (46,6%). La resta (5,3%) van ser casos bilaterals en les mateixes localitzacions corporals.
  • Un total de 196 (93,3%) casos van ser primeres lesions i la resta (6,7%) van ser reincidències. Cap d’aquests casos va requerir tractament quirúrgic/operatori. 
  • Una de les principals troballes de l’estudi és la localització corporal de la lesió apofisiaria. En els seus estudis previs, Peck (llegir referència 7) i Le Gall et al (llegir referència 6) havien reportat que la localització més comuna de lesió apofisiaria era la tuberositat tibial. No obstant això, en aquest estudi, la localització corporal més freqüent va ser l’espina ilíaca anteroinferior AIIS mentre que el trocànter menor va ser la localització menys comuna.

La localització corporal més freqüent de l’apofisitis va ser l’AIIS (43,3%).

  • La reincorporació a la pràctica del futbol dels esportistes amb lesions apofisiaries simples, tant per a l’entrenament com per a la competició, va ser més ràpida que la dels atletes amb fractures avulsives apofisiaries.
  • L’anàlisi de totes les lesions apofisaries va indicar que els atletes més joves (7-10 anys) es recuperen més ràpidament que els atletes majors (11-17 anys).

 

Reflexions i recomanacions sobre l’apofisitis

A part dels resultats que llança l’estudi, l’anàlisi planteja claus molt importants per al diagnòstic i tractament de l’apofisitis en el futur:

L’ecografia com a mètode efectiu de detecció de l’apofisitis

En molts casos, l’apòfisis pot no ossificar-se fins al final del creixement; per tant, no és visible en les radiografies simples (llegir referència 8). Per aquesta raó, l’ecografia és una opció molt útil per poder identificar-la. A més, l’aplicació d’ultrasò redueix les exposicions radiogràfiques en comparació amb la radiografia. 

Una base clau per a futurs estudis

Malgrat els resultats, existeixen diverses limitacions en aquest estudi. Una de les principals limitacions és que les dades actuals es van recopilar en un sol club de futbol. Per a anàlisis futurs, els estudis en diversos clubs ajudarien a ampliar les troballes actuals. A més, aquests resultats poden no ser aplicables en general als jugadors de futbol joves, ja que les dades van ser recopilades en una acadèmia de futbol d’elit. Finalment, les dades actuals corresponen només a jugadors de futbol homes. Els estudis futurs han d’incloure una població femenina, així com altres esports. 

 

La persona abans que el jugador

Les dades van confirmar que els atletes amb lesions per avulsió apofisiaria triguen més a tornar a l’entrenament i a la competició.

Aquesta evidència és crucial per als jugadors adolescents, ja que l’entorn de l’acadèmia de futbol d’elit en ocasions pot pressionar perquè els jugadors s’incorporin com més aviat millor a l’activitat esportiva. Les troballes emfatitzen la importància de brindar un descans adequat als jugadors adolescents. Les avaluacions regulars de seguiment amb una comunicació pròxima entre jugadors, entrenadors, metges de l’equip, fisioterapeutes, etc. facilitarien el retorn segur al joc, reduirien la probabilitat de perdre’s entrenaments i ajudarien a evitar tornar a lesionar-se.

 

Referències:

  1. Davis KW. Imaging pediatric sports injuries: lower extremity. Radiol Clin North Am. 2010;48(6):1213-1235. 
  2. Ryu RK, Fan RS. Adolescent and pediatric sports injuries. Pediatr Clin North Am. 1998;45(6):1601-1635, x.
  3. JungeA,Ro ̈schD,PetersonL,Graf-BaumannT,DvorakJ.Prevention of soccer injuries: a prospective intervention study in youth amateur players. Am J Sports Med. 2002;30(5):652-659. 
  4. Longo UG, Ciuffreda M, Locher J, Maffulli N, Denaro V. Apophyseal injuries in children’s and youth sports. Br Med Bull. 2016;120(1): 139-159. 
  5. Moeller JL. Pelvic and hip apophyseal avulsion injuries in young ath- letes. Curr Sports Med Rep. 2003;2(2):110-115. 
  6. Le Gall F, Carling C, Reilly T, Vandewalle H, Church J, Rochcongar P. Incidence of injuries in elite French youth soccer players: a 10-season study. Am J Sports Med. 2006;34(6):928-938. 
  7. Peck DM. Apophyseal injuries in the young athlete. Am Fam Physi- cian. 1995;51(8):1891-1895, 1897-1898. 
  8. Frush TJ, Lindenfeld TN. Peri-epiphyseal and overuse injuries in ado- lescent athletes. Sports Health. 2009;1(3):201-211. 

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.