BIHUB PATH

28 abril, 2020

ANDREAS IVARSSON: “INCLOURE TÈCNIQUES PSICOLÒGIQUES EN ELS PROGRAMES DE PREVENCIÓ REDUIRIA EL RISC DE LESIONS”

Rendiment Esportiu
Salut i Benestar

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN PSICOLOGIA DE L’ESPORT PER AL DESENVOLUPAMENT D’ATLETES

unirse-ara
318K

Un dels grans enemics de l’esportista, és el risc de lesió. I per això mateix la seva prevenció i tractament constitueixen una part essencial del departament mèdic i de rendiment dels clubs. Tanmateix, una part encara no del tot explorada sobre aquest risc té a veure amb els factors psicològics i socials de l’esportista.

Andreas Ivarsson, doctor en psicologia en la Universitat d’Halmstat, a Suècia, i responsable dels serveis de rendiment, recerca i psicologia de l’Arsenal F.C., va impartir una xerrada sobre els últims avenços en aquest camp i la seva importància durant la Barça Sports Medicine Conference organitzada pel Barça Innovation Hub. Parlem amb ell sobre diversos temes.

 

La influència dels factors psicològics i socials en el risc de lesions sembla cada vegada més evident, però fins a quin punt és important la seva influència? Hi ha cap evidència quantitativa? Existeix alguna mena de lesió més susceptible a aquest tipus de factors?

Com has dit, l’interès pels factors psicosocials relacionats amb el risc de lesions ha augmentat durant els últims dos anys, però és difícil ponderar la importància d’un sol factor de risc. En una metaanàlisi publicada recentment, aproximadament el 7% de la variància en l’aparició de lesions podria explicar-se per factors psicosocials (Ivarsson et al., 2017). Tanmateix, això no és el mateix que dir que el 7% de les lesions poden explicar-se per factors psicosocials. El que sí que indica és que podrien ser un dels nombrosos factors que influeixen en el risc de lesió.

Pel que fa als diferents tipus de lesions, la major part de la investigació publicada s’ha focalitzat en les lesions agudes/traumàtiques. A més a més, alguns estudis s’han centrat en els factors de risc psicosocial de les lesions per sobre utilització. Els resultats han demostrat que existeixen similituds i diferències en els factors que poden influir en el risc d’aquests dos tipus de lesions.

 

Quins són els principals mecanismes pels quals l’estrès augmenta el risc de lesió? Durant la xerrada va comentar la importància que té en una presa de decisions més pobra. És aquest el factor principal?

Existeixen alguns mecanismes principals que expliquen la relació entre l’estrès i el risc de lesions. Un d’ells és que l’estrès influeix negativament en la capacitat de l’atleta per prendre decisions d’alta qualitat, a causa d’una visió perifèrica reduïda. Un altre mecanisme proposat és que sigui probable que l’estrès generi majors nivells de fatiga psicofisiològica. Un augment de la fatiga podria, alhora, augmentar el risc de lesionar-se.

 

Va esmentar també tres factors que afecten el risc de lesió: els relacionats amb la personalitat, les relacions interpersonals i els aspectes culturals. Podria explicar-nos una mica en què consisteixen i com afecten el risc?

En estudis anteriors, els trets de personalitat en constitueixen una de les principals categories de factors psicosocials que poden influir en el risc de lesió. Alguns exemples de traços que s’ha trobat que augmenten la probabilitat de lesionar-se són específics de cada esport, però també hi són la tendència a l’ansietat general, a la preocupació i la susceptibilitat a l’estrès. S’ha suggerit que aquestes característiques de personalitat augmenten la probabilitat que un atleta percebi les situacions com a estressants, així com la magnitud de les respostes a l’estrès.

 

En la metaanàlisi del que parlàvem abans, va observar que la resposta a l’estrès i la història personal de factors estressants estaven clarament associats amb el risc de lesió, però el tipus de personalitat no era significatiu. És això cert?

És correcte. Una possible explicació d’aquest resultat és que la personalitat (per exemple, la tendència a l’ansietat) podria no tenir una influència directa en la lesió sinó que, en lloc d’això, influirà en la probabilitat que un esportista percebi més situacions com a estressants.

 

Sobre la història dels factors estressants: quins són els més importants en el risc? I com estudiar-los o agrupar-los, tenint en compte que, com vostè va dir, n’hi ha fins a 640 factors estressants diferents descrits?

És difícil dir quins factors estressants són els més importants, però una categoria de factors estressants que s’han investigat amb freqüència són les relacions interpersonals (amb l’entrenador, els companys d’equip, la família, els amics, etc.). Aquesta categoria de factors estressants sembla tenir una relació amb un major risc de lesionar-se. En la majoria dels estudis que investiguen els antecedents dels factors estressants se’ls demana als atletes que, d’una llista de factors estressants potencials, indiquin com ha estat d’important el factor estressant durant l’última setmana/mes/any. Sovint també hi ha preguntes obertes al qüestionari perquè l’atleta pugui emplenar els factors estressants addicionals que no estan inclosos a la llista.

 

Hi ha dos aspectes en què vostè va insistir especialment: la relació amb l’entrenador i els aspectes socioculturals. Podria explicar-nos les seves peculiaritats i importància?

S’ha suggerit que ambdues categories de factors influeixen en el risc de lesió entre els atletes. Una explicació potencial és que aquestes variables podrien augmentar la probabilitat de desenvolupar comportaments inadaptats (per exemple, jugar amb una lesió o amb dolor). Una altra explicació potencial és que l’atleta se centrarà en els processos interns en lloc dels estímuls rellevants durant, per exemple, un partit. Això disminuirà la probabilitat que es prenguin decisions d’alta qualitat.

 

En la mateixa metaanàlisi del que parlàvem, vostè també va trobar que, encara que hi ha pocs estudis sobre intervencions psicològiques i el risc de lesió, tots van ser positius. Per què encara n’hi ha tan pocs estudis d’aquesta mena?

Crec que poden ser vàries les raons que expliquen la falta d’estudis. Una barrera general per a la implantació d’una iniciativa d’aquesta mena de prevenció de lesions basada en l’evidència, citada pels entrenadors esportius, és la falta de temps. Una altra barrera potencial podria estar relacionada amb el tema psicològic. La investigació ha demostrat, per exemple, que els entrenadors i els directors d’acadèmies de futbol van expressar sis barreres relacionades amb la implantació de la psicologia aplicada a l’esport.

 

Cap mena de teràpia era superior a una altra? A la xerrada va esmentar que, més enllà de la teràpia en si, el secret està en la comunicació. Com hauria de ser aquesta per a què resulti efectiva?

Tots els diferents programes d’intervenció semblen tenir efectes similars sobre la reducció del risc de lesions. La investigació ha demostrat que una proporció de l’efecte en la investigació de la intervenció psicològica pot explicar-se per factors comuns (és a dir, factors que són similars per a diferents perspectives psicològiques). Els factors comuns més importants són el consens d’objectius, l’empatia i l’aliança. Per facilitar aquests factors és important establir un ambient obert on l’atleta pugui parlar de tot i on tu, com a psicòleg, estiguis escoltant les històries personals de l’atleta.

 

En el seu missatge final va destacar la importància de monitorar el nivell d’estrès i les respostes al mateix dels jugadors, juntament amb exercicis auto reflexius que haurien de ser integrats en el treball de prevenció de lesions d’un equip o un club. Com hauria de ser aquest seguiment i quin tipus d’exercicis es recomanarien?

Crec que una manera de monitorar els nivells d’estrès és combinar l’ús de bioretroalimentació (per exemple, la VFC -variabilitat de la freqüència cardíaca-) amb unes quantes preguntes en un qüestionari (distribuïdes, per exemple, mitjançant una aplicació). És important no incloure massa preguntes, sinó monitorar amb freqüència. Això és important perquè la part més interessant amb relació al risc de lesió és el canvi en aquestes variables en la mateixa persona. Els resultats d’aquestes dues mesures poden ser utilitzats com a base per als exercicis de reflexió.

 

Finalment, com veu el futur en aquest àmbit? Quina importància tindrà i quines novetats espera que s’introdueixin?

Crec (i espero) que s’incloguin tècniques psicològiques als programes de prevenció de lesions. Incloure aquesta perspectiva, esperem, reduirà fins i tot més els índexs de lesions. A més a més, una perspectiva psicològica també pot ser valuosa quan es tracta d’implantar un altre tipus d’exercicis de prevenció.

 

 

L’equip Barça Innovation Hub

 

Bibliografia complementària:

 

Gledhill, A., & Forsdyke, D. (2018). An ounce of prevention is better than a pound of cure: shouldn’t we be doing EVERYTHING to reduce sports injury incidence and burden? British journal of Sports Medicine, 52, 1292-1293.

Gledhill, A., Forsdyke, D., & Murray, E. (2018). Psychological interventions used to reduce sports injuries: a systematic review of real-world effectiveness. British Journal of Sports Medicine, 52, 967-971.

Ivarsson, A., Johnson, U., Andersen, M. B., Tranaeus, U., Stenling, A., & Lindwall, M. (2017). Psychosocial factors and sport injuries: Meta-analyses for prediction and prevention. Sports Medicine, 47, 353–365.

Ivarsson, A., Johnson, U., Karlsson, J., Börjesson, M., Hägglund, M., Andersen, M. B., …Waldén, M. (2018). Elite female footballers’ stories of sociocultural factors, emotions, and behaviors prior to anterior cruciate ligament injury. International Journal of Sport and Exercise Psychology. Advance online publication.

 

 

NOTES RELACIONADES

COM LES EXIGÈNCIES FÍSIQUES DELS FUTBOLISTES VARIEN SEGONS LA SEVA POSICIÓ

Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

DE QUÈ TRACTA REALMENT LA GESTIÓ DE LA CÀRREGA?

En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.

N’HI HA PROU AMB DUES SETMANES PER AUGMENTAR EL VOLUM I LA FORÇA MUSCULAR

Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els jugadors estan ben perfilats en relació amb la pilota?

A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.