BIHUB PATH

June 28, 2021

Gestió de Lesions

Anàlisi de les demandes de competició en futbolistes: Quin és el mètode ideal per a valorar la càrrega i dissenyar entrenaments?

1

Els futbolistes professionals estan sotmesos a unes importants demandes físiques i fisiològiques durant els partits. Per això, en la literatura científica són molts els estudis que han buscat avaluar com responen a diferents variables de càrrega durant la competició, com poden ser els nivells de lactat, la freqüència cardíaca, o l’esforç percebut. 

En els últims anys, gràcies als avanços tecnològics i en concret al desenvolupament dels sistemes de posicionament global (GPS), el personal tècnic dels equips de futbol, són capaços d’analitzar amb gran detall les demandes físiques (o mecàniques) dels jugadors. Aquests sistemes i altres com els acceleròmetres ens donen informació sobre variables com la distància recorreguda o la quantitat d’esforços realitzats per sobre d’una determinada velocitat, que poden ser indicatius de la “duresa” del partit.

Són molts els estudis que han tractat d’analitzar mitjançant GPS les demandes que suposen els partits en els futbolistes. Aquests estudis poden servir, d’una banda, per conèixer si aquestes demandes són dependents de la mena de partit o de la mena de jugador. Però a més, aquesta informació és comunament utilitzada per al disseny de programes d’entrenament que simulin les condicions a les quals els futbolistes s’enfrontaran en competició. En aquest sentit, la majoria d’estudis se centren en analitzar el que en anglès es denomina “worst-case scenario” (pitjor escenari possible), és a dir, les majors demandes físiques a les quals se sotmeten els futbolistes durant un partit. 

Existeixen nombrosos mètodes diferents per determinar el worst-case scenario, però un dels més utilitzats és registrar les demandes físiques de tot el partit (distància recorreguda, metres realitzats a alta velocitat, etc), i anar fent una mitjana cada 3-5 minuts fins a trobar el segment del partit amb majors demandes. No obstant això, hi ha bastanta controvèrsia entorn a la validesa d’aquests mètodes i en general del concepte de worst-case scenario, ja que aquest podria dependre no sols del tipus de jugador (davanters, defenses, etc), sinó també de moltes altres variables com el temps de joc, les demandes en altres segments del partit no considerats worst-case scenario, o de si el jugador és suplent o no (ja que els suplents podrien esforçar-se més al saber que jugaran només una petita part del partit).

Davant aquesta controvèrsia, un recent estudi publicat en el Journal of Sports Sciences per prestigiosos investigadors com Andrew Novak, Franco Impellizzeri o Alan McCall, han analitzat mitjançant GPS una mitjana de 33 partits de 21 jugadors professionals (jugadors de la Premier League).1 Els autors van determinar el worst-case scenario com el període de 3 minuts en el qual els futbolistes van completar una major distància en general, una major distància a alta intensitat (a més de 5,5 m/s), o una major distància a esprint (a més de 7.0 >m/s). A més, els autors van tenir en compte en les seves anàlisis variables com la posició del jugador, l’activitat total del partit excloent el segment considerat worst-case scenario, els minuts de joc fins que es donava el worst-case scenario, o si el jugador havia estat titular o suplent. 

Les anàlisis dels investigadors van mostrar que els worst-case scenarios tenien una gran variació entre els diferents futbolistes, sent aquesta variació del 6% per a la distància total recorreguda, del 25% per a la distància recorreguda a alta intensitat, i del 46% per a la distància en esprint. A més, els autors van veure que aquests worst-case scenarios eren dependents no sols de la posició del jugador (sent per exemple els migcampistes els que més metres recorrien), sinó també del temps de joc i de les demandes de la resta del partit. Així, els worst-case scenarios atesa la distància total recorreguda o la distància recorreguda a alta intensitat solien ocórrer al principi de la primera o de la segona part del partit i en jugadors suplents. Per contra, els worst-case scenarios respecte a la distància recorreguda a esprint solien donar-se al final de cada meitat del partit. 

Aquests resultats reforcen la idea que els worst-case scenarios observats en un jugador no tenen per què ser aplicables necessàriament a altres jugadors. De fet, fins i tot el worst-case scenario d’un mateix jugador atesa la distància total del partit pot ser diferent al seu worst-case scenario atesa la distància recorreguda a esprint. És per això que, a l’hora de dissenyar entrenaments que repliquin les demandes del partit, no podem intentar simular aquestes demandes amb un mateix exercici per a tots els esportistes. D’igual forma, atès que alguns worst-case scenarios es donen al principi del partit i altres al final, si es vol replicar aquesta situació serà convenient no sols centrar-se en el que ocorre durant aquests 3 minuts considerats worst-case scenario, sinó també en tot el que ocorre abans (per exemple, realitzant exercicis d’esprint al final d’un entrenament altament demandant). A més, no sols s’han de tenir en compte les variables habitualment mesurades mitjançant GPS com la distància, sinó que unes altres com el nombre de col·lisions o els aspectes tecnicotàctics poden influir també la demanda que implica un worst-case scenario. D’altra banda, són necessaris més estudis que demostrin que entrenar simulant el worst-case scenario sigui una estratègia útil per “acostumar” a l’esportista a aquestes demandes, ja que en moltes ocasions aquests entrenaments podrien ser massa lleugers com per provocar adaptacions. De fet, si s’entrena simulant únicament el worst-case scenario atenent variables úniques com la distància recorreguda, és probable que els futbolistes no estiguin preparats per a situacions atípiques amb major càrrega i complexitat. En la Figura 1 es mostren alguns exemples de variables que poden afectar les demandes associades al worst-case scenario.

Figura 1. Exemples de variables que poden afectar el worst-case scenario (WCS). Figura adaptada de Novak et al.

Conclusions

L’anàlisi dels worst-case scenarios ha guanyat una gran popularitat en els últims anys gràcies als avanços en els sistemes GPS. Molts entrenadors i preparadors físics usen aquestes dades per dissenyar entrenaments que “simulin” les demandes que es poden trobar els esportistes en els partits. No obstant això, com mostren els resultats de l’estudi a dalt comentat, aquestes anàlisis poden ser en ocasions massa simplistes i no reflectir de manera fidedigna la complexitat i variabilitat de les demandes a les quals estan sotmesos els futbolistes durant un partit. És per això que els worst-case scenarios han de ser analitzats com un complex multi-variable i individual que inclogui factors com la mena de jugador, el temps de joc, la demanda física de tot el partit i altres factors tecnicotàctics.

 

Pedro L. Valenzuela

 

Referències

  1. Novak AR, Impellizzeri FM, Trivedi A, Coutts AJ, McCall A. Analysis of the worst-case scenarios in an elite football team: Towards a better understanding and application. J Sports Sci. 2021;00(00):1-10. doi:10.1080/02640414.2021.1902138

KNOW MORE

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.