BIHUB PATH

12 febrer, 2021

Aficionats transnacionals: el nou actiu dels clubs no té un paper passiu

Fan Engagement i Big Data
318K

Alguns acadèmics han descrit el futbol actual com un dels “motors i miralls” de la globalització. No només és un agent més de l’expansió de l’economia i comercialització del món, sinó també un ecosistema on es poden observar els canvis que va generant la societat global. Ja és un fet que l’afició per aquest esport s’ha popularitzat en tots els racons del planeta. Inicialment, un factor important d’aquesta expansió el van jugar les diàspores. L’afició al futbol ha estat una manera de conservar els vincles amb el lloc d’origen dels treballadors estrangers o expatriats per qualsevol tipus de motiu. Tanmateix, amb l’ampliació de les retransmissions esportives, els clubs de futbol van començar a ser el nexe de comunitats transnacionals que tenien en comú només la passió per uns colors, sense tenir per què estar relacionats amb la ciutat ni el país on l’equip tenia la seva base.

Amb l’empenta d’aquests aficionats, els clubs s’han erigit en representacions totèmiques de la comunitat, segons el concepte d’Émile Durkheim, en les que els membres del grup en admirar el símbol que els representa, es reivindiquen a si mateixos. Una afició que vindria marcada per un desig de distinció, de singularitzar-se, actes d’amor propi, en els que els elements distintius de cada club de futbol tindrien un paper crucial en la seva elecció fora de les seves ciutats. El fenomen es pot enfocar des de la teoria postmoderna i la transformació cultural contemporània que ha derrocat fronteres nacionals-i també entre classes socials i gèneres-al costat de l’aparició de cultures pastitx que mesclen el clàssic amb el nou i, finalment, la configuració de noves identitats en els espais virtuals. Sota aquestes premisses, l’afició per un club de futbol s’ha convertit en un valor i una demanda universal.

Passions híbrides

Tanmateix, a la consolidació de l’afició a un equip de futbol com a senyal d’identitat insubornable d’una persona que es va produir durant la segona meitat del segle XX, cal afegir en el segle XXI les identitats múltiples derivades de l’economia global i l’abast dels mitjans. Els nous aficionats segueixen diversos clubs i poden arribar a canviar. També en el futbol de seleccions, que seria el més clarament compartimentat, les preferències es modulen. Facebook va trobar durant el Mundial de Brasil que els seus usuaris anaven canviant el seu interès per una selecció a mesura que avançaven les eliminatòries i la seva o les seves anaven quedant fora. Els estudis acadèmics ja parlen de la hibridació de les aficions. Les dinàmiques de les noves audiències transnacionals de futbol només es podran interpretar si s’és capaç de distingir complexes interrelacions culturals.

Encara que, malgrat la globalització, existeixen pols d’atracció molt marcats. Les lligues europees conformen un eix de clubs centrals que rep els millors jugadors i talents de tot el món, que estaria rodejat d’una semiperifèria i una perifèria en un descens gradual de la qualitat dels campionats nacionals. Daniel Evans i Glen Norcliffe han parlat de l’espiral de l’èxit, un fenomen recognoscible en molts esports comercialitzats, no només en el futbol. Ser competitiu i guanyar exigeix una inversió, d’igual manera, la supervivència financera depèn dels bons resultats esportius. Són necessaris bons jugadors, actius, independentment d’on provinguin. Progressivament, s’han anat eliminant barreres amb la inclusió de més places de estrangers a arrel de la Llei Bosman, com en la resta de les relacions econòmiques de lliure mercat. Només així es poden obtenir bons resultats, objectius que es tradueixin en millors audiències i més dividends amb els que… tornar a començar aquest mateix procés. Aquesta dinàmica que ha conformat l’elit europea de clubs també funciona a nivell mundial.

Odiar el “futbol modern”

Quan un club es desenvolupa i creix amb aquests patrons, si aquesta estratègia porta a bon port, té com a conseqüència immediata la desnaturalització de l’equip respecte del seu barri, ciutat o regió d’origen. De vegades, potser fins i tot la inversió inicial corri a càrrec d’un magnat arribat d’un altre país. Com a mínim, l’àrea comercial del club haurà d’obrir-se a nous horitzons i tractar de captar aficionats d’altres països i continents, també turistes. Una situació que genera resistències. Primer, en l’aficionat local, que es queixa que el seu club perd les essències. Un exemple d’aquest malestar seria el moviment “Odio el futbol modern”. I segon, un rebuig procedent dels nous mercats. La influència creixent dels clubs centrals s’ha arribat a interpretar com un acte de colonització cultural. Malgrat tot, els estudis acadèmics coincideixen en que el fenomen es produeix en totes dues direccions. No és unívoc. Els nous fans no són “colonitzats”, perquè la seva afició és un actiu que transforma els clubs i els converteix en alguna cosa nova que ja no pertanyeria exclusivament a la cultura del seu lloc d’origen. Per tant, l’aficionat transnacional no és un fan satèl·lit, és un actor més de les dinàmiques d’aquest esport.

Tanmateix, per a l’aficionat tradicional el rellevant d’aquests canvis són l’augment del preu de les entrades, la gentrificació dels estadis, i l’arribada de turistes a les grades. Evans i Norcliffe citen un esdeveniment succeït en un Liverpool – Everton, al derbi de Merseyside, en el que aficionats de l’Everton van cantar a uns espectadors “You’re not from here, you’re not from here, go back to Norway, you’re not from here” (No ets d’aquí, no ets d’aquí, torna-te’n a Noruega, no ets d’aquí), al que un d’ells va respondre ” Com saben que sóc noruec?”

Un rebuig, el d’aquests aficionats anglesos, que difícilment pot fer-se sentir quan un terç de tot el turisme que rep la ciutat està relacionat amb el futbol. Concretament, un 68.3% dels aficionats noruecs al futbol anglès han viatjat almenys una vegada a Anglaterra a veure els seus equips. Paral·lelament, els espectadors de tot el món, amb el seguiment que fan dels partits des de les seves cases, aporten els ingressos necessaris perquè el club pugui fitxar d’acord amb el nivell que espera mantenir entre l’elit europea.

A l’altra cara de la moneda, un 60% dels aficionats al futbol noruecs, si haguessin d’escollir, són més lleials als clubs anglesos que als del seu país. Encara que, en perspectiva, la passió per la Premier en aquest país podria haver servit per impulsar els clubs locals, ja que l’assistència als estadis va créixer paral·lelament a les audiències del futbol anglès a Noruega. Entre 1991 i 2006, equips com el Rosenborg van duplicar el seu número d’espectadors.

S’acostuma a citar com a pioner de la globalització comercial d’un club al Manchester United. Amb Peter Kenyon com a director executiu des de 1997, va signar un acord amb els New York Yankees que va permetre que es poguessin veure els partits del Manchester als Estats Units a través de YES, una xarxa de televisió per subscripció, i a través de Terra Lycos va generar continguts a Internet expressament per a aficionats no britànics. Si en el període 95-96 el Barça va ingressar 58 milions per 62 del club britànic, després de la consolidació d’aquesta estratègia, en l’exercici 2002-03, el Barça va tenir ingressos de 123 milions i el Manchester de 251. El club anglès va ser el primer en veure el potencial de l’aficionat transnacional, que ara és condició sine qua non perquè un club pugui competir amb els grans regularment.

Uns criteris d’elecció incerts

Les anàlisis sobre aquesta mena de seguidors encara estan en fase incipient, però els països escandinaus, com el citat cas de Noruega, sí que han estat objecte d’estudi. Les investigacions coincideixen en que l’afició ve conreada des de dècades enrere, amb el seguiment que va fer la premsa local de la lliga anglesa i la seva retransmissió de partits, -durant anys un partit de futbol anglès en directe era l’única alternativa per als dissabtes a la nit -, però on es mostren uns resultats més confusos és en els motius que porten un estranger a convertir-se en aficionat d’un equip d’un altre país. En molts casos, es tracta d’un partit que els va marcar o un jugador que els agradava, però en no poques respostes els aficionats han assenyalat que van escollir el seu club preferit perquè li agradaven els colors, pel disseny de l’escut o per ser el preferit d’una estrella del rock, fins i tot hi havia situacions surrealistes, com pensar que el Norwich City feia referència a Noruega, o el cas d’un fan del Derby County que ho era perquè de petit tenia una bicicleta de la marca Derby.

Aquesta mena de criteris i decisions són l’obstacle o la fortuna de l’expansió internacional d’un club de futbol i la seva captació d’abonats. El propi Manchester United va tenir problemes en països islàmics quan clergues van remarcar que la figura vermella amb un trident que hi ha en el seu escut era Satanàs i que no s’havia de sentir devoció per un club amb aquest símbol. Al contrari, els estudis de màrqueting sobre les preferències de la Generació Zeta com a consumidors assenyalen amb claredat que, per a una estratègia a llarg termini, el nou aficionat global i jove es decantarà pels clubs amb els quals puguin compartir valors humans, com les polítiques inclusives o els compromisos ecologistes.

Al mateix temps, l’extracció de l’aficionat és tan àmplia que s’observen diferents conductes mundials. Per exemple, a l’Àsia existeix una tendència a seguir als jugadors més que als clubs. És la raó per la que molts equips han fitxat jugadors asiàtics que els permetin accedir a aquest mercat d’aficionats. Paral·lelament, quan David Beckham, l’estrella més seguida en la seva època, va sortir del Manchester United, va signar un contracte amb Audi i Siemens que tenia com a objectiu per a ambdues firmes ampliar la seva base de clients a l’Àsia.

A més a més amb un increment de la seva comercialització, el futbol també s’ha vist potenciat per les noves tecnologies. Richard Giulianotti s’ha referit a l’horror vacui d’aquest esport. El rebuig a que no succeeixi res, al temps de joc improductiu. Per això és freqüent que els mitjans omplin aquests “buits” amb polèmiques de tota classe, encara que siguin estèrils, que augmenten l’expectació quan no hi ha incidents dignes de ser esmentats. Al mateix temps, la revolució tecnològica, particularment l’anàlisi de dades, ha aconseguit generar notícies de forma constant on abans no hi havia res.

Assistim a un perfeccionament del producte comercial futbolístic molt depurat que, quan arriba al consumidor, el converteix també en productor de més informació amb les seves reaccions a les xarxes socials, que són seguides per altres aficionats a través del fenomen de la segona pantalla. L’espectacle és ara un mosaic d’estímuls constants. Una experiència intensa a diversos nivells, que guarda relació tant amb els valors culturals i identitaris del consumidor, com amb l’interès tàctic o també científico-tècnic que pugui o hagi desenvolupat per aquesta disciplina esportiva. Així, els clubs, convertits en multinacionals del sector de l’entreteniment, estan orientant les seves estratègies cap a l’objectiu global que tots els aficionats que tenen per tot el món puguin mostrar la passió que senten pel seu club en totes les facetes de la seva vida, cosa que, paral·lelament, de forma inevitable torna a definir la identitat dels propis equips.

 

Álvaro González

 

FONTS:

Football events, memories and globalization. Richard Giulianotti

The impact of international football events on local, national and transnational fan cultures: a critical overview. Mark Doidge, Robert Claus, Jonas Gabler, Richard Irving, Peter Millward& Jorge Silvério

Local identities in a global game: the social production of football space in Liverpool. Daniel Evans and Glen Norcliffe

The Global Football League: Transnational Networks, Social Movements and Sport in the New Media Age. Dr Beth Fielding-Lloyd

Global football in the US market. The internationalization of FC Barcelona and its media coverage. Xavier Ginesta, Jordi de San Eugenio, Pau Bonet & Martí Ferrer

Transnational Passions: A Statistical Study of Norwegian Football Supporters. Hans K. Hognestad

Transglobal Scandinavian? Globalization and the contestation of identities in football. Hans Hognestad*

The Premier League-globalization nexus: notes on current trends, pressing issues and inter-linked “-ization” processes. Jan Andre Lee Ludvigsen

(Dis)locating nations in the World Cup: football fandom and the global geopolitics of affect. Mel Stanfill & Angharad N. Valdivia

European club capitalism and FIFA redistribution models: an analysis of development patterns in globalized football. Rasmus K. Storma,b and Harry Arne Solbergb

The global football league. P. Millward

NOTES RELACIONADES

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.