Afecten els condicionants imposats en les tasques d’entrenament a la resposta física dels jugadors de bàsquet?

L’evolució de l’esport d’elit ha suposat que els jugadors s’enfrontin a altes càrregues competitives propiciades per calendaris saturats amb partits enormement exigents i pràcticament sense descans entre ells. Esports com el bàsquet han experimentat un increment de les demandes neuromusculars, biomecàniques i fisiològiques.¹ Un jugador de bàsquet efectua aproximadament mil accions de mitjana per partit (entre salts, canvis de direcció, esprints, acceleracions i desceleracions entre d’altres),² de les que una de cada deu es realitza a alta intensitat.³ El coneixement de les demandes físiques i fisiològiques a les que s’exposen els jugadors de bàsquet durant la competició permetrà prescriure i optimitzar les càrregues dels entrenaments, minimitzant el risc de lesió.

En els últims anys, la tecnologia ha proporcionat noves línies d’investigació, aportant noves evidencies en l’estudi dels requeriments físics en els esports d’equip. El desenvolupament tecnològic ha afavorit la incorporació d’eines per a la quantificació en temps real de les demandes de moviment, permetent el control i la valoració de les càrregues de treball que es produeixen durant la competició i els entrenaments. Un clar exemple ha estat l’ús dels Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS), sent el GPS el més conegut, que proporcionen informació vàlida sobre paràmetres relacionats amb la càrrega externa (p. ex., distància recorreguda, velocitat i acceleració…) en esports realitzats a l’aire lliure com el futbol o el rugbi. Tanmateix, aquests dispositius presenten determinades limitacions com la impossibilitat de realitzar registres en activitats indoor.⁴

D’altra banda, els últims avenços tecnològics han brindat la possibilitat de monitorar als jugadors que practiquen esports en pista coberta (p.ex., en els pavellons de bàsquet) utilitzant els Sistemes de Posicionament Local o LPS i proporcionant una major fiabilitat i validesa que les que aporten els GNSS tradicionals.^5,6 Aquesta nova eina possibilitarà als preparadors físics, científics de l’esport i entrenadors modular les demandes fisiològiques i tècniques durant els entrenaments “jugant” amb variables com el nombre de jugadors, regles específiques del joc, dimensions de la pista, o número i durada de les repeticions per tasca. Tanmateix, la seva recent implementació suposa que, a diferència dels nombrosos treballs d’investigació que existeixen sobre l’aplicació i funcionalitat dels GNSS en futbol, l’ús dels LPS està menys estès i per tant menys estudiat el seu paper en la quantificació de la càrrega externa. Per exemple, fins ara, no disposàvem d’evidència analitzant les demandes físiques i fisiològiques de jugadors professionals de bàsquet sobre situacions d’entrenament 5 vs 5 en diferents espais de joc.

Com modificar la resposta física en jugadors de bàsquet variant les situacions de joc?

Membres de l’àrea de rendiment del FC Barcelona han publicat recentment en la prestigiosa Journal of Strength and Conditioning Research els resultats d’un nou estudi avaluant si modificar les regles del joc durant situacions de 5 vs 5 pogués tenir algun efecte en les respostes físiques de jugadors professionals de bàsquet.⁷ Les demandes físiques de 12 jugadors d’elit es van avaluar utilitzant el sistema de posicionament local WIMU PRO mitjançant el qual es va analitzar la distància total i la distància recorreguda en diferents rangs de velocitat, el player load, la velocitat màxima, el nombre d’accions a alta intensitat, el nombre total d’acceleracions i desceleracions i a alta intensitat i l’acceleració màxima. Els jugadors van ser avaluats en 3 situacions de 5 vs 5 diferents: i) jugant a la meitat de pista; ii) a la meitat de pista i una transició; i, iii) a pista completa.

Els resultats obtinguts semblen suggerir que quant majors són les dimensions on es porten a terme les situacions de joc, major és la càrrega física avaluada a través de la distància recorreguda, el player load i la velocitat màxima, a més a més de trobar-se relació amb les accions totals a alta intensitat, així com amb les acceleracions i desceleracions a alta intensitat.⁷

Conclusions

Aquest estudi suggereix que, la modificació de les regles del joc variant els espais de joc repercuteix en les demandes físiques dels jugadors professionals. Per tant, coneixent aquestes noves dades, els cossos tècnics dels equips professionals podran, per exemple, modular la resposta física dels seus jugadors pel sol fet de modificar la mida de la pista durant les situacions de 5 vs 5. Això afavorirà la prescripció i periodització de l’entrenament. I el fet és que per optimitzar els entrenaments i el rendiment a aquests nivells de professionalització, cal basar-nos en les dades objectives que les diferents investigacions ens proporcionen.

Javier S. Morales

Referències:

1. Cormery, B., Marcil, M. & Bouvard, M. Rule change incidence on physiological characteristics of elite basketball players: A 10-year-period investigation. Br. J. Sports Med. 42, 25–30 (2008).
2. Ben Abdelkrim, N., El Fazaa, S. & El Ati, J. Time-motion analysis and physiological data of elite under-19-year-old basketball players during competition. Br. J. Sports Med. 41, 69–75 (2007).
3. Ben Abdelkrim, N., Castagna, C., Jabri, I., Battikh, T., El Fazaa, S. & El Ati, J. Activity profile and physiological requirements of junior elite basketball players in relation to aerobic-anaerobic fitness. J. Strength Cond. Res. 24, 2330–2342 (2010).
4. Castellano, J. & Casamichana, D. Deporte con dispositivos de posicionamiento global (GPS): Aplicaciones y limitaciones. Revista de Psicología del Deporte. 23 (2014).
5. Ogris, G., Leser, R., Horsak, B., Kornfeind, P., Heller, M. & Baca, A. Accuracy of the LPM tracking system considering dynamic position changes. J. Sports Sci. 30, 1503–1511 (2012).
6. Leser, R., Baca, A. & Ogris, G. Local positioning systems in (game) sports. Sensors. 11, 9778–9797 (2011).
7. Vazquez-Guerrero, J., Reche, X., Cos, F., Casamichana, D. & Sampaio, J. Changes in External Load When Modifying Rules of 5-on-5 Scrimmage Situations in Elite Basketball. J. strength Cond. Res. 34, 3217–3224 (2018).