La llet, una beguda eficaç per a la recuperació?
La recuperació és un dels processos fonamentals per millorar el rendiment esportiu. Dins dels nombrosos factors que condicionen una bona recuperació, la nutrició n’és un dels principals.
APUNTA’T AL Certificat en Optimització del Procés d’Entrenament en Bàsquet
UNIR-SE ARAL’evolució de l’esport d’elit ha suposat que els jugadors s’enfrontin a altes càrregues competitives propiciades per calendaris saturats amb partits enormement exigents i pràcticament sense descans entre ells. Esports com el bàsquet han experimentat un increment de les demandes neuromusculars, biomecàniques i fisiològiques.1 Un jugador de bàsquet efectua aproximadament mil accions de mitjana per partit (entre salts, canvis de direcció, esprints, acceleracions i desceleracions entre d’altres),2 de les que una de cada deu es realitza a alta intensitat.3 El coneixement de les demandes físiques i fisiològiques a les que s’exposen els jugadors de bàsquet durant la competició permetrà prescriure i optimitzar les càrregues dels entrenaments, minimitzant el risc de lesió.
En els últims anys, la tecnologia ha proporcionat noves línies d’investigació, aportant noves evidencies en l’estudi dels requeriments físics en els esports d’equip. El desenvolupament tecnològic ha afavorit la incorporació d’eines per a la quantificació en temps real de les demandes de moviment, permetent el control i la valoració de les càrregues de treball que es produeixen durant la competició i els entrenaments. Un clar exemple ha estat l’ús dels Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS), sent el GPS el més conegut, que proporcionen informació vàlida sobre paràmetres relacionats amb la càrrega externa (p. ex., distància recorreguda, velocitat i acceleració…) en esports realitzats a l’aire lliure com el futbol o el rugbi. Tanmateix, aquests dispositius presenten determinades limitacions com la impossibilitat de realitzar registres en activitats indoor.4
D’altra banda, els últims avenços tecnològics han brindat la possibilitat de monitorar als jugadors que practiquen esports en pista coberta (p.ex., en els pavellons de bàsquet) utilitzant els Sistemes de Posicionament Local o LPS i proporcionant una major fiabilitat i validesa que les que aporten els GNSS tradicionals.5,6 Aquesta nova eina possibilitarà als preparadors físics, científics de l’esport i entrenadors modular les demandes fisiològiques i tècniques durant els entrenaments “jugant” amb variables com el nombre de jugadors, regles específiques del joc, dimensions de la pista, o número i durada de les repeticions per tasca. Tanmateix, la seva recent implementació suposa que, a diferència dels nombrosos treballs d’investigació que existeixen sobre l’aplicació i funcionalitat dels GNSS en futbol, l’ús dels LPS està menys estès i per tant menys estudiat el seu paper en la quantificació de la càrrega externa. Per exemple, fins ara, no disposàvem d’evidència analitzant les demandes físiques i fisiològiques de jugadors professionals de bàsquet sobre situacions d’entrenament 5 vs 5 en diferents espais de joc.
Membres de l’àrea de rendiment del FC Barcelona han publicat recentment en la prestigiosa Journal of Strength and Conditioning Research els resultats d’un nou estudi avaluant si modificar les regles del joc durant situacions de 5 vs 5 pogués tenir algun efecte en les respostes físiques de jugadors professionals de bàsquet.7 Les demandes físiques de 12 jugadors d’elit es van avaluar utilitzant el sistema de posicionament local WIMU PRO mitjançant el qual es va analitzar la distància total i la distància recorreguda en diferents rangs de velocitat, el player load, la velocitat màxima, el nombre d’accions a alta intensitat, el nombre total d’acceleracions i desceleracions i a alta intensitat i l’acceleració màxima. Els jugadors van ser avaluats en 3 situacions de 5 vs 5 diferents: i) jugant a la meitat de pista; ii) a la meitat de pista i una transició; i, iii) a pista completa.
Els resultats obtinguts semblen suggerir que quant majors són les dimensions on es porten a terme les situacions de joc, major és la càrrega física avaluada a través de la distància recorreguda, el player load i la velocitat màxima, a més a més de trobar-se relació amb les accions totals a alta intensitat, així com amb les acceleracions i desceleracions a alta intensitat.7
Aquest estudi suggereix que, la modificació de les regles del joc variant els espais de joc repercuteix en les demandes físiques dels jugadors professionals. Per tant, coneixent aquestes noves dades, els cossos tècnics dels equips professionals podran, per exemple, modular la resposta física dels seus jugadors pel sol fet de modificar la mida de la pista durant les situacions de 5 vs 5. Això afavorirà la prescripció i periodització de l’entrenament. I el fet és que per optimitzar els entrenaments i el rendiment a aquests nivells de professionalització, cal basar-nos en les dades objectives que les diferents investigacions ens proporcionen.
Javier S. Morales
Referències:
Tot i que hi ha diversos estudis sobre aquest tema, l’anàlisi que molts d’ells han fet d’aquestes demandes engloba només poques variables o utilitza finestres de temps molt àmplies. Un nou estudi elaborat per preparadors físics del FC Barcelona ha analitzat diversos d’aquests detalls amb més precisió.
Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.
En aquest article, Tim Gabbett i el seu equip proporciona una guia fàcil d’usar per als professionals quan descriuen als entrenadors la finalitat general de la gestió de la càrrega.
Per primer cop s’ha demostrat que no calen mesos d’entrenament, sinó que dues setmanes d’un exercici adequat són suficients per millorar significativament tant el volum com la força muscular.
És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.
La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.
A través de la visió per ordinador podem identificar alguns dèficits relatius a l’orientació corporal dels jugadors en diverses situacions del joc.