BIHUB PATH

7 agost, 2020

ACLIMATACIÓ A LA CALOR I RENDIMENT

Salut i Benestar

APUNTA’T AL CERTIFICAT EN METGE D’EQUIP – CONCEPTES ESSENCIALS

unir-se ara
318K

Els problemes de la calor

Els esportistes s’enfronten sovint a condicions meteorològiques adverses en les seves competicions. Un dels factors que més preocupa entrenadors i esportistes és la calor, ja que a causa de l’impacte sobre les respostes d’adaptació en l’àmbit central i perifèric – com l’augment de sudoració i la conseqüent deshidratació, o l’augment de l’esforç percebut -, en realitzar exercici en ambients calorosos el rendiment es veu marcadament disminuït. De fet, aquest ha estat l’origen de nombroses discussions entorn de la idoneïtat de realitzar algunes proves dels Jocs Olímpics de Pequín en el seu moment i recentment als de Tòquio 2020, com els 50 km marxa o la marató, on durant els mesos d’estiu es troben temperatures entorn dels 30 °C amb un nivell d’humitat al voltant del 80%.

La calor que produïm augmenta la temperatura interna, que en repòs està estable al voltant dels 36-38 °C i que durant l’exercici aconsegueix i es manté entre els 38 i 40 °C en condicions de normalitat. Per a mantenir aquesta temperatura “de treball” cal expulsar la calor, ja que si no l’organisme se sobreescalfa i deixa de funcionar. Es perd habilitat muscular i el cervell – el sistema de conducció nerviós i el de la gestió de les idees – deixa d’actuar amb la mateixa destresa i rapidesa.

El cos perd calor d’una forma perfecta a través de la sang que recull la calor de l’interior i l’envia a la pell, perdent-se de manera fonamental per l’evaporació de la suor – encara que també ho fa per radiació del cos pel contacte amb l’aire en el cas del futbol -. En concret, en el futbol professional una pèrdua del 2,5% del pes corporal – al voltant de 2 kg en un jugador de 80 kg – augmenta la percepció d’esforç, disminueix l’habilitat del regateig i la durada i intensitat dels esprints. Això condueix al fet que en un moment tan decisiu en la majoria de trobades com és el final dels partits les habilitats minvin substancialment en presència de la deshidratació.

En diferents estudis s’ha mostrat com la calor afecta el rendiment esportiu. Per exemple, en un estudi que va incloure a 19 jugadors de futbol de nivell d’elit (Mohr and Krustrup, 2013), els investigadors van veure que el rendiment de salt (un marcador de fatiga) disminuïa de manera significativa (6%) durant els partits jugats a altes temperatures (~30 °C), mentre que aquesta disminució no es va observar quan jugaven a temperatures més fresques (~12 °C). De fet, es coneix que el millor rendiment en futbol es troba a temperatures entre els 11 i els 15 °C (Link and Weber, 2017; Zhou et al., 2019). A més, la pèrdua de capacitat de salt es correlaciona amb la pèrdua de pes durant el partit, la qual cosa reflecteix que la deshidratació juga un paper fonamental en la pèrdua de rendiment. D’altra banda, si la humitat és elevada, la suor no s’evapora amb la mateixa eficàcia que en un ambient sec, i en conseqüència se sua més en l’intent d’equilibrar la temperatura, perdent més aigua i comprometent la hidratació i el mecanisme regulador de la sang.

Recordem que la suor fa perdre calor quan s’evapora del cos. Si la humitat a l’ambient és elevada, la suor no s’evapora i per tant la seva funció està disminuïda i es persisteix en la sudoració. En aquest moment, si el jugador no s’hidrata de manera correcta, la deshidratació limita l’habilitat del cos per a perdre calor i augmenta la taxa de degradació del glucogen muscular, per la qual cosa es disminueixen les reserves de nutrient i arriba la fatiga de manera prematura (per la deshidratació i per la falta de combustible), fent que disminueixi l’habilitat física i la presa de decisions (Maughan et al., 2012).

Aclimatació a la calor i rendiment en ambients calorosos

Sabem que el rendiment disminueix segons augmenta la temperatura, però podem dur a terme algunes estratègies per a mitigar aquests efectes. Per exemple, entrenar de forma regular en condicions caloroses indueix una sèrie d’adaptacions que eviten o almenys disminueixen en gran manera la repercussió de la calor en el rendiment. En un estudi publicat en el Journal of Applied Physiology (Lorenzo et al., 2010), un grup d’investigadors va analitzar un grup de ciclistes que van ser assignats a realitzar 10 dies d’entrenament a una temperatura de 40 °C per “l’aclimatació”, o al mateix entrenament a una temperatura menys calorosa (13 °C). Després de finalitzar aquest període, es va observar un augment del volum plasmàtic (6.5%) en el grup que s’havia aclimatat a la calor, la qual cosa és una adaptació clau, ja que la disminució de volum plasmàtic és un marcador de deshidratació, i aquest augment induït amb l’entrenament evita els efectes negatius de la calor. A més, el grup que s’havia aclimatat a la calor va millorar el seu rendiment en les proves realitzades a aquesta temperatura en un 5-8%.

Aclimatació a la calor i rendiment en temperatures més fredes, és possible?

S’ha proposat que, a causa de l’augment de volum plasmàtic que es produeix amb l’aclimatació a la calor i atesa la denominada ‘llei de Frank-Starling’, el cor podria augmentar la quantitat de sang enviada cap als teixits (conegut com a volum sistòlic). Aquest augment en el volum sistòlic podria resultar en un millor rendiment no sols en ambients calorosos, sinó a qualsevol temperatura. I, de fet, un dels resultats més curiosos en l’estudi a dalt esmentat va ser que l’aclimatació a la calor no sols va augmentar el rendiment en ambients calorosos, sinó que també ho va fer el consum d’oxigen (5%) i el rendiment físic (6%) en una prova de contrarellotge en realitzar les proves en temperatures fredes. Altres autors van realitzar un estudi amb 15 jugadors de futbol que van entrenar durant una setmana a Qatar (34.6°C de temperatura WBGT) i van observar que, a més d’augmentar el volum plasmàtic, el rendiment en el test d’exercici intermitent Yo-Yo realitzat de nou a una menor temperatura (20 °C) va millorar un 7% (Buchheit et al., 2011).

Alguns investigadors han posat en dubte aquests beneficis (Nybo and Lundby, 2016), ja que l’evidència sobre aquest tema és controvertida. No obstant això, en els últims mesos ha sorgit una nova evidència que podria donar suport al potencial ergogènic de l’aclimatació a la calor. En un recent estudi realitzat en ciclistes, els investigadors van observar que 5 setmanes i mitja d’entrenament en un ambient calorós (40 °C, 1 hora diària, 5 dies a la setmana) augmentava no sols el volum plasmàtic, sinó també la massa d’hemoglobina en major mesura que el mateix entrenament realitzat en temperatures fredes (15 °C) (Oberholzer et al., 2019). Així, aquestes dades suggereixen que l’augment de volum plasmàtic podria induir a més un augment compensatori en l’eritropoesi (és a dir, un augment en la producció de glòbuls vermells, encarregats de transportar l’oxigen), la qual cosa podria millorar potencialment el rendiment. A més, un altre estudi amb una metodologia similar realitzat en ciclistes d’elit va mostrar que 5 setmanes d’entrenament en calor (37.8 °C) milloraven la massa d’hemoglobina de ciclistes d’elit en major mesura que el mateix protocol d’entrenament realitzat a 15.5 °C (Rønnestad et al., 2020). És important remarcar, no obstant això, que en aquests estudis no es van apreciar beneficis significatius en el rendiment esportiu malgrat aquestes millores hematològiques.

 

Conclusions

Com veiem, davant una competició en un ambient calorós és recomanable, a més d’aprendre a hidratar-se de manera adequada, realitzar un període d’aclimatació previ per a atenuar la pèrdua de rendiment físic i mental.

 

 

BIHUB team

 

Referències

 

Buchheit, M., Voss, S.C., Nybo, L., Mohr, M., Racinais, S., 2011. Physiological and performance adaptations to an in-season soccer camp in the heat: Associations with heart rate and heart rate variability. Scand. J. Med. Sci. Sport. 21, 1–9. https://doi.org/10.1111/j.1600-0838.2011.01378.x

Link, D., Weber, H., 2017. Effect of Ambient Temperature on Pacing in Soccer Depends on Skill Level. J. Strength Cond. Res. 31, 1766–1770. https://doi.org/10.1519/JSC.0000000000001013

Lorenzo, S., Halliwill, J.R., Sawka, M.N., Minson, C.T., 2010. Heat acclimation improves exercise performance. J. Appl. Physiol. 109, 1140–1147. https://doi.org/10.1152/japplphysiol.00495.2010.

Maughan, R.J., Otani, H., Watson, P., 2012. Influence of relative humidity on prolonged exercise capacity in a warm environment. Eur. J. Appl. Physiol. 112, 2313–2321. https://doi.org/10.1007/s00421-011-2206-7

Mohr, M., Krustrup, P., 2013. Heat stress impairs repeated jump ability after competitive elite soccer games. J. strength Cond. Res. 27, 683–689.

Nybo, L., Lundby, C., 2016. CrossTalk opposing view: Heat acclimatization does not improve exercise performance in a cool condition. J. Physiol. 594, 245–247. https://doi.org/10.1113/JP270880

Oberholzer, L., Siebenmann, C., Mikkelsen, C.J., Junge, N., Piil, J.F., Morris, N.B., Goetze, J.P., Meinild Lundby, A.K., Nybo, L., Lundby, C., 2019. Hematological Adaptations to Prolonged Heat Acclimation in Endurance-Trained Males. Front. Physiol. 10, 1–8. https://doi.org/10.3389/fphys.2019.01379

Rønnestad, B.R., Hamarsland, H., Hansen, J., Holen, E., Montero, D., Whist, J.E., Lundby, C., 2020. Five weeks of heat training increases hemoglobin mass in elite cyclists. Exp. Physiol. In press. https://doi.org/10.1113/ep088544

Zhou, C., Hopkins, W.G., Mao, W., Calvo, A.L., Liu, H., 2019. Match performance of soccer teams in the Chinese super league—effects of situational and environmental factors. Int. J. Environ. Res. Public Health 16. https://doi.org/10.3390/ijerph16214238

NOTES RELACIONADES

EL GRAN DESCONEGUT EN LES LESIONS MUSCULARS: EL TEIXIT CONNECTIU DE LA MATRIU EXTRACEL·LULAR

Un editorial publicat a la revista The Orthopaedic Journal of Sports Medicine —en el qual han participat membres dels serveis mèdics del club— proposa considerar l’arquitectura íntima de la zona afectada, valorar la matriu extracel·lular com un element fonamental en el pronòstic de la lesió.

¿VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

ESTIGUES AL DÍA AMB LES NOSTRES NOVETATS

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Corporatiu

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.