19 setembre, 2018

Graus de llibertat o graus d’esclavitud?

Anàlisi i Tecnologia Esportiva
Esports Col·lectius
Blog
160K

Quin és l’enfocament adequat per comprendre el futbol d’una manera científica? Aquí es proposa que un primer pas fins al desenvolupament de models dinàmics que són més sensibles al context del joc és resoldre el problema d’escollir “els graus adequats de llibertat” (DoF) (Krieger, 1992, p. 36). Segons Martin Krieger, els DoF són les parts en què es descompon un sistema per obtenir-ne un “control”, és a dir, les variables que es poden canviar i manipular amb l’expectativa que els canvis induïts en la conducta general siguin sistemàtics i il·luminadors pel que fa a la manera en què treballa el sistema. Curiosament, amb l’ús de la teoria dels sistemes dinàmics (DST) com un marc modelador, podem, en principi, utilitzar qualsevol DoF que vulguem per descriure un sistema, però només un subconjunt de tots els conjunts possibles de DoF correspondrà correctament a les variables que ens permeten predir i modificar la conducta (Krieger, 1992). No es tracta d’un problema menor. D’alguna manera, la tasca de descobrir els DoF adequats pot ser tan difícil com dissenyar els models, i en el futbol sembla que aquest sigui el cas. En el passat, en estudiar els desplaçaments internacionals, suposem la famosa tasca de martellejar de Bernstein, els mesuraments de les forces musculars o fins i tot dels angles articulars s’havien identificat clarament com a unitats purament anatòmiques que proporcionen “mals” mesuraments (Turvey, 1986).  De fet, les nombroses unitats en l’àmbit estructural fan que sigui extremament difícil donar una explicació d’aquesta acció i, per tant, les teories de control motor han promogut un abordatge més funcional al desplaçament motor (Shaw i Turvey, 1981; Turvey, et al., 1981). Un bon exemple de la perspectiva dels teòrics del motor en el moment són les paraules de Ghiselin (1981): “les estructures que donen suport a l’acció no s’haurien de confondre amb l’acció” (p. 200).

Avui en dia, trobo el mateix problema en el futbol. En mesurar, per exemple, les distàncies dels jugadors en relació amb el centroide d’un equip, en lloc d’unitats funcionals que capturen les relacions legítimes del sistema, aquestes mètriques són un exemple del nivell anatòmic (estructural) del sistema. És a dir, manllevant la concepció de Ghiselin (1981), l’estructura dels futbolistes que es distribueix a certes distàncies des d’un punt estadístic (és a dir, el centroide) no s’ha de confondre amb la conducta d’ordre superior que emergeix en una manera estructurada legítimament per funcionar en contextos particulars del joc.  El que està clar és que és cert que el futbol genera processos emergents, que la conducta dels individus és semblant a un eixam en algun aspecte, que algunes xifres estadístiques poden projectar llum sobre els estats actuals i futurs del partit, etc. Tanmateix, el que cal en el futbol i en els esports d’equip en general, abans que res, és una guia estructurada i fonamentada de les preguntes essencials que una teoria del futbol ha de respondre, i aquestes preguntes, al seu torn, donaran una pista sobre els DoF rellevants des dels quals es pot derivar un modelatge adequat.

Figura 1. Representa els desafiaments similars als quals s’han d’enfrontar els científics i els entrenadors per treballar en el sistema d’interessos.  En ambdós casos, l’elecció incorrecta dels graus de llibertat canviaran radicalment el resultat (és a dir, numèric o conductual), la qual cosa forçarà (esclavitzarà) el científic o l’entrenador a comprendre el resultat basant-se en la seva elecció de DoF en lloc de servir com a evidència per a les prediccions comprovables d’una teoria o un tipus de joc fonamentat.

Quan una persona juga a futbol o entrena altres jugadors, s’enfronta al mateix problema de trobar els DoF adequats per alterar i millorar el seu rendiment i el del seu equip.  I des d’aquest enfocament més aviat orientat a la pràctica, es poden derivar unes observacions inicials per dirigir l’enfocament científic dirigit més a la teoria cap a preguntes adequades. Jugar a futbol és una destresa que evoluciona al llarg de la vida. Aquesta variació en la destresa al llarg del temps és on es pot detectar el que resta invariable pel que fa als paràmetres importants en els quals els futbolistes milloren i als quals s’adapten millor. Crec que un d’aquests paràmetres és immediatament obvi i, de fet, el més important: la posició de la pilota.  Durant les primeres etapes en què els nens juguen junts, la posició de la pilota sembla dirigir-los la conducta directament i gairebé exclusivament. Saben ben poc del treball en equip, els desplaçaments tàctics, les triangulacions o fins i tot el driblatge.  Els nens principiants simplement seguiran la pilota, tots alhora, sense tenir en compte el que fan els altres jugadors. No mostren sensibilitat cap a l’estructura de l’equip ni coordinació amb altres companys de l’equip i de l’equip contrari.  Quan un infant té la possessió de la pilota, sovint simplement intenta córrer-hi fins a la meta i, quan no en té la possessió, simplement intenta recuperar-la directament anant-hi al darrere.  La posició de la pilota i el jugador que la té en possessió representen els predictors fonamentals per a la conducta dels jugadors.  En altres paraules, les primeres preguntes que cal que es facin són “on és la pilota?” i “qui en té la possessió?”.

Considerem, ara, el cas dels futbolistes més experimentats. Amb certesa, els seus patrons conductuals són significativament més complexos i sembla que depenguin de diversos paràmetres del partit.  Encara són l’“on” i el “qui” de la pilota els paràmetres principals que dirigeixen la seva conducta?

Figura 2. Mostra la ubicació de determinats jugadors de l’equip en la fase de recuperació durant el desplegament d’un partit. Tal com se suggereix a López-Felip i Turvey (2017), l’existència de tres zones funcionals emergeix com una funció de la posició dels jugadors en relació amb la pilota. La línia corba blava indica jugadors en una zona d’intervenció immediata a causa de la seva curta distància en relació amb la pilota; la línia taronja indica una zona d’assistència mútua amb els jugadors en les zones d’intervenció, i una línia verda indica una zona de cooperació amb les altres zones a causa de la seva distància considerable respecte de la pilota.

Tot i que els meus mestres del futbol del FCB ho confirmarien, els seus col·legues científics suggeririen que, si aquells paràmetres poden ajudar a modelar la conducta dels futbolistes, és precisament el que el model se suposa que demostra empíricament.  Per tant, qualsevol model de dinàmica del futbol, sense importar l’aspecte del joc o el nivell d’anàlisi al qual apunta, és un model de futbol, haurà de contenir paràmetres que descriguin la posició i el qui té la possessió de la pilota. El futbol és un tipus de fenomen col·lectiu, està clar, però a diferència de, suposem, la conducta de les aus d’anar en bandada, és una centrada al voltant de la posició i el jugador en possessió d’un element molt especial del conjunt, és a dir, la pilota.

Figura 3. a) Representa la sincronització general de l’equip en la fase de recuperació per a un partit (~20 segons), representada gràficament en la figura 1 (consulteu els detalls de l’anàlisi a López-Felip et al., 2018). b) Mostra els patrons conductuals de la coordinació interna de l’equip com una funció de la distància dels jugadors a la pilota durant el partit de la figura 1. Els resultats de l’anàlisi mostren que hi ha un deteriorament de la coordinació funcional dels jugadors a mesura que s’allunyen de la pilota.

En conclusió, aquesta publicació dona a entendre que la pilota i el jugador que la té en possessió sembla que són DoF rellevants per tenir en compte en intentar comprendre (científics) i entrenar (entrenadors) el sistema sota estudi (és a dir, el futbol). La moralitat és, llavors, advertir els entrenadors i els científics que la seva elecció de DoF, si no és adequada, pot esclavitzar la seva teoria del joc (científics) o el seu tipus de joc (entrenadors).  En altres paraules, quan l’elecció de DoF d’un científic no sembla que sigui l’adequada, llavors, les seves teories es converteixen en esclaves de la interpretació del resultat des del modelatge matemàtic. De la mateixa manera, si un entrenador no manipula les variables adequades en cada exercici d’entrenament per limitar la conducta de l’equip per al tipus de joc desitjat de l’equip, llavors, el seu tipus de joc es torna esclau de les males interpretacions de les variables del partit (DoF) que fan els entrenadors per assolir un tipus de joc desitjat.

La publicació del mes vinent abordarà l’ontologia del futbol per respondre preguntes com ara:  quines relacions entre DoF mantenen la naturalesa sistèmica en el futbol?, quin és el sistema en primer lloc?, i d’altres de similars.

 

Maurici A. López-Felip. Centre per a l’Estudi Ecològic de la Percepció i l’Acció, EUA. Departament d’Esports d’Equip al Futbol Club Barcelona, Barça Innovation Hub.

 

 

Bibliografia

Ghiselin, M. T. (1981). “Categories, life and thinking”. The Behavioral and Brain Sciences, 4, 269-313.

López-Felip, M. A., i Turvey, M. T. (2017). “Desideratum for GUT: A functional semantics for sport”. Human Movement Science, 1–0. http://doi.org/10.1016/j.humov.2017.05.002

López-Felip, M.A., Davis, T.J., Frank, T.D. i Dixon, J.A. (2018). “A Cluster Phase Analysis for Collective Behavior in Team Sports”. Manuscript submitted for publication. Human Movement Science, 59, 96-111 .

Shaw, R. i Turvey, M. T. (1981). “Coalitions as models for Ecosystems: A Realist Perspective on Perceptual Organization”. In M. Kubovy & J. Pomerantz, Perceptual Organization. P. 343 – 415. Hillsdale, NJ: Lawrence Erlbaum Associates, Inc.

Turvey, M.T. (1986). “Beyond anatomical specificity”. Comment on Berkinblit, M. B., Feldman, A. G., & Fukson, O. I. “Adaptability of innate motor patterns and motor control mechanisms”. The Behavioral and Brain Sciences, 9, 624-625.

Turvey, M.T., Shaw, R.E., Reed, E.S., i Mace, W.M. (1981). “Ecological laws of perceiving and acting: In reply to Fodor and Pylyshyn”. Cognition, 9, 237-304.

NOTES RELACIONADES

El futbol des dels primers principis

L’objectiu d’aquesta publicació és detallar una sèrie de principis que es consideren crucials per comprendre el desenvolupament del tipus de joc del FC Barcelona. 

Anàlisi i Tecnologia Esportiva
Blog

LA IMPORTÀNCIA DE LA BIOESTADÍSTICA EN LES CIÈNCIES DE L’ESPORT I MEDICINA ESPORTIVA

L’àrea d’anàlisi de l’esport ha crescut exponencialment gràcies a les ciències de la computació i engloba també altres subàrees (ex: ciències de l’esport, ciències del comportament, medicina o visualització de dades) a part de l’estadística amb un enfocament més tàctic i de rendiment de l’esport.

Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
Blog

EXERCICIS EXCÈNTRICS: ESTUDIANT “VACUNES” PER ALS MÚSCULS

És important entrenar amb exercicis de tipus excèntric per prevenir possibles danys. Tot i això, un entrenament intensiu pot ocasionar també un cert dany muscular, que cal vigilar per reduir al màxim el risc de lesió.

UNA CLASSIFICACIÓ OBJECTIVA PER A LES LESIONS MUSCULARS

Una classificació objectiva i bona milloraria la precisió en el pronòstic, permetria ajustar el tractament i reduir el risc de re-lesió.

L’ESTUDI DE LES ACCELERACIONS I DESACCELERACIONS D’ALTA INTENSITAT AL FUTBOL

Una nova dimensió d’anàlisi ens planteja que les acceleracions màximes ocorren amb una freqüència superior a 8 vegades respecte a les accions d’esprint.

Rendiment Esportiu
Esports Col·lectius
Blog

EL NIVELL DE RESISTÈNCIA COM A MODERADOR DE LA CÀRREGA D’ENTRENAMENT

La resistència cardiovascular dels esportistes s’ha manifestat com un moderador del resultat de la càrrega a la qual està exposat l’esportista.

Els espais en el futbol des d’una perspectiva quantitativa

En paraules de Johan Cruyff “els jugadors, en realitat, estan en possessió de pilota per 3 minuts, de mitjana. Per tant, el més important és: què es fa durant aquests 87 minuts en els quals no es té la pilota? Això determina la qualitat del jugador”.

FOOTBALL COACH ANALYTICS SUMMIT

Ciutat Esportiva Joan Gamper, Barcelona
14 de novembre de 2018

VOLS SABER MÉS?

  • SUBSCRIU-TE
  • CONTACTE
  • APLICAR

GUARDEU EL DIA AMB LES NOSTRES NOTÍCIES

Tens preguntes sobre Barça Universitas?

  • Startup
  • Investigador
  • Empresa

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

Si us plau, completa els camps:

El Formulari ha estat enviat amb èxit.